miércoles, 15 de octubre de 2008

TU I L' ESPORT


Marc, AMOR,
Potser deus pensar que la mare només parla del fùtbol, i a tu t' agradava tot l´esport.

De petit ja vas anar amb L' ELI. Al pavelló feies activitats extra escolars... i tot el que fèieu amb ella t' agradava.
L' Eli us va ensenyar a jugar a Basquet, a Badminton i molts esports més.
També es dissabtes us portava a jugar o a córrer a altres pobles. Tu no hi anaves gaire; t'agradava però et marejaves molt a ses corbes.
Després vas anar al casal amb ella. Aquest istiu recordava com t'agradaven es matins que us trobàveu al pavelló i feieu algun partidet.
Ella sempre deia que ereu un grup maco; inclós va aconseguir que poguéssiu fer una sortida a l'istiu amb el casal. Vau marxar 3 dies i en vas tornar super content!

He volgut posar una foto d' aquesta sortida, va ser el juliol de 2005.
A part des companys de cole, venien la Mireia i la Lídia (ella va recordar-me aquesta sortida).

Em sabia greu parlar només del futbol i oblidar que vas començar de petit en el mon de l' esport amb l' Eli.

Quan vau començar a jugar a futbol, no podíeu fer-ho tot perquè entrenàveu 2 dies a la setmana, jugàveu es caps de setmana. A més hi havia el col.legi i es deures.
Llavors l' Eli va perdre es seus NENS.... Per sort sempre n'hi ha que començen com vosatros,
nens i nenes...

Des d' aquí un petó a l' Eli, a en Seri, a l' Aleix, a en Paco... i tots es que t'han anat ensenyat coses de l' esport -També al pare-.
Gràcies a ells et vas aficionar..que és el més maco que hi ha, veure nens amb il.lusió per alguna cosa...

GRÀCIES PER HAVER FET FELIÇ A ES MEU FILL.

TU AMOR MEU, HAS GUANYAT!!

NOSALTRES HO HEM PERDUT (TOT), PERÒ ENS FA SENTIR GUANYADORS COMPROVAR COM ET VAS SABER FER ESTIMAR..

UN PETÓ, BEN FORT, (t'agafaria tant fort...)

QUI SEMPRE ESTÀ AMB TÚ

LA MARE

3 comentarios:

MªTERESA dijo...

No nena no es pas veritat que ho heu perdut tot.
Hos teniu al un al altre amb un gran amor i teniu aquet petit tresor anomenat Sandra.
Guanyadors per comprova que ell es va fer estimar si es veritat pero sobretot tu ets guanyadora perque amb sa teu dolçura i tendresa fas que tots t`estimem.
!Que orgullos deu estar de vosaltres!
Molts petons princesa

Brígida dijo...

Que feliços de petits... coneixent-vos un xic a vosaltres, puc entendre d'on venia la fecilitat d'en Marc per fer-se estimar... de vosaltres marina, de vosaltres... sou meravellosos.
Mil petonets a tots i molt d'amor.

Brígida

montserrat dijo...

Hola petit,

Fa tant temps que no escric que podria i voldria dir-te moltes coses.
Però avui t'explicare una cosa amb la que he estat pensant molt, i crec que aquest es el moment d'esxplicar-te (gràcies a la publicacio que sa teu mare ha fet aquesta setmana).
Quan jo era petita tambè m'havia apuntat amb l'Eli a esports "extra-escolar". Durant la setmana entrenavem i els dissabtes anavem a figueres a jugar a futbol, basquet, badminton, handball...
Quan varem acabar, encara anavem al pavello a jugar, de tant en tant. Algunes vegades ens habiem trobat, tu marxaves i jo entrava.
Encara ara, els estius continuem jugant. Hi ha dies que som moltes noies i d'altres no som les suficients per formar dos equips. Però davant nostre hi juguen alguns dels nois amb qui tu jugaves i s'ajuntes amb noslatres.
El primer dia que va passar aixo, jo em vaig sentir una mica malament i vaig estar pensant tota l'estona que potser, si tu haguessis estat aqui, hauriem sigut companys d'equip o "contrincants". Crec que això és el que menys importa, el que si se, és que m'hagues fet molta il·lusio compartir aquests moments amb tu.
Avui al camp de futbol he vist l'ultima foto que et vas fer amb tots els equips del Cadaquès (si no recordi malament va ser a principis de desembre) sortiu el pare i tu, un al costat de l'altre.
Se que aquesta foto tè alguna cosa especial que no tindràn ses altres.

T'estima i mai t'oblida.

Sa teu cusina,

Montserrat