Tu sempre reies: T' ESTIMAVEN TETE, T'ESTIMAVEN

PARLEM DE TU

PARLEM DE TU, PERÒ NO PAS AMB PENA.
SENZILLAMENT, PARLEM DE TU, DE COM
ENS VAS DEIXAR, DEL SOFRIMENT LENTÍSSIM
QUE VA ANAR MARFONENT-TE, DE LES TEVES
COSES PARLEM I TAMBÉ DELS TEUS GUSTOS,
DEL QUE ESTIMAVES I EL QUE NO ESTIMAVES,
DEL QUE FEIES I DEIES I SENTIES,
DE TU PARLEM, PERÒ NO PAS AMB PENA.

I A POC A POC ESDEVINDRÀS TAN NOSTRA
QUE NO CALDRÀ NI QUE PARLEM DE TU
PER RECORDAR-TE, A POC A POC SERÀS
UN GEST, UN MOT, UN GUST, UNA MIRADA
QUE FLUEIX SENSE DIR-LO NI PENSAR-LO.

MIQUEL MARTÍ I POL