martes, 4 de noviembre de 2008

GRÀCIES A TOTHOM PER ACOMPANYAR-NOS



Ahir va ser es teu aniversari.
N' haguèssis fet 15!.
El pare et voldria explicar una anècdota que ens va passar diumenge a la tarda.
Donat que Dilluns treballem, Diumenge vam quedar la família per trobar-nos en es maleït fanal.
Hi érem tots menys ses dues àvies perquè una està de vacances i l' altre, al fer fred, no vam voler que sortís.
Bé doncs, vam inflar 15 globus. La mare va anar escrivint a cada un d' ells, es número de cada any viscut amb nosatros ..93,94.... A l' arribar al 2008 vam deixar-lo amb un (?).
Perquè continues amb nosatros, però ja d' una altra manera. Més dura, això si.
També vam deixar-te ses espelmes i la mare et va escriure: BUFA VEN FORT AMOR MEU ,BUFA VEN FORT, I EL VENT T' AJUDARÀ.
T' ESTIMEM, T' ENYOREM...PERÒ SOMRIU...I RECORDA TOTS 4, SEMPRE TOTS 4.

Feia molt vent i començava a ploure. De cop, quan tots estàvem pensant i recordant en silenci, un globus es va reventar...
La mare em va mirar i em va dir: " posem-ne un altre". Jo li vaig contestar: "Per que? Si tampoc hi és, i en tenia 14".
Tots t' estimen molt, et troben a faltar, ens donen forces per anar endavant cada dia.....però fill meu, és tant difìcil continuar....
Fa 15 anys jo era la persona més feliç d' aquest mon,
Ara soc un pare destrossat, enfonsat... però no puc rendir-me, haig d' anar endavant per la mare i sa teu germaneta.

Bé AMOR, CARINYO, com sempre t' envii un PETÓ BEN FORT I UNA ABRAÇADA.

T' ESTIMARÉ TOTA LA VIDA.

El pare.



AMOR, ara és la mare qui vol continuar.
Abans de res volem agrair tot el suport rebut ahir, totes ses trucades, sms, mails, escrits en es blog....
De veritat, GRÀCIES a tots no ens hem sentit tant sols. Ens reconforten tantes mostres de carinyo cap en Marc, tantes flors o tan sols una mirada, un petó. Tot és d' agrair.
Que ningú es senti culpable de no haver pogut escriure en es blog, o no haver tingut forçes per dir alguna cosa.. Sabem el que costa i que a vegades un no sap que dir...
Repeteixi, ens sentim estimats per tots.

Ara necessiti afegir que, malgrat tot, podeu entendre que ens trobem sols?
I que la única cosa que demanaríem és que tot hagués estat un malson?


Doncs si Marc, AMOR MEU, ahir va fer 15 anys que vaig ser MARE per primera vegada.
Un des moments més feliços viscuts, juntament amb el pare, desde que ens vam casar.
Sempre t' explicàvem que vaig voler tenir un part totalment natural, però em van dir: "Bé, almenys un mica d' anestèsia quan cosim el tallet..."
Tallet! Tenies tantes ganes de sortir, de veure la LLUM, que el metge no ho va poder controlar i vas sortir de cop... Quina quantitat de punts que van haver de fer-me !! Vaig anar sentint cada punt que em donaven...
Però només de veure sa teu carona sobre meu i el pare plorant.. en aquells moments el dolor era AMOR.

Quanta feliçitat ens has donat! però s'ha fet curt, AMOR, s' ha fet curt.
Erem tots 4 i no ens calia res mes. Tot i que sempre hem estat molt units amb la família (un des valors amb es que vas pujar).
Per això ara se'ns ha desmuntat tot.
Ens trobem tant sols tots 3....

Amor continuaré escrivint, saps que és una de ses maneres que tenim de comunicar-nos i que permet als que ens estimen saber com estem.

UN PETÒ BEN DOLÇ. (ja res serà igual)

La mare.

oblidava dir-te que la sandra és ,com pots imaginar , qui s´ha encarregat des muntatge de ses fotos.. n´ha posat algunes de sa casa. Ella va voler encendre alguna espelma perquè veiessis sa nostra llum. També surt amb un paraigües, una caixeta amb una lluna i un llibre. Són regals entranyables d´una IAIA, molt ESPECIAL amb qui malauradament ens hem hagut de conèixer per la mala sort de la vida.

T´ESTIMEM AMOR .. però el més important ho ha escrit la Sandra, ERES ESTIMAT!!

AJUDA'NS AMB ES TEU SOMRIURE!!

7 comentarios:

Anónimo dijo...

LA IAIA DE LA DUNIA PER LA MEVA ESTIMADA FAMILIA, JA , soc a ROMA ,i no he pogut estarme de entra en el vostre cor,que es aquet, en MARC,OS ESTIMUT, OS PORTO EM MI.SANDRA estimada, el montatje de les teves fotos tan quedat molt be,aqui les montges diuen que ets preciossa i jo els i dic, que ets mes maca per dins encara.m agrada molt aquet paraigua, la caxeta i el conte, esperu que si las llegit, t axi agradat tan com a mi. un peto ben gros per tots cuatre, avui especialment per en MARC que ben segur alla al cel blau emb aquestas altres persones que tambe i son ben segur varen menja pastis i li cantaren .......

Anónimo dijo...

Marina,
Ahir,a la sortida del cole,no vaig entendre lo que em deiais.Era la Veronique,la meva germana,que te va posar aquest escrit.
Jo,fa molt de temps que en tinc ganas,pero mai no he gosat:por de fer-vos mes mal,enfonsar-vos en lloc d'ajudar-vos(no saps mai si fas bé o malament).
Tu sempre ho dius : ningu pot saber lo que esteu passant pero tots,per ser pares,ho podem imaginar.Des d'aquell dia,res no té el mateix color.Faria qualsevol cosa perqué en Marc tornessi(ja sé que es impossible)o,al menys,agafar-vos una mica d'aquest dolor qu'heu d'arrosegar cada dia.
M'agraderia tant trobar les paraules,els gestos que vos farien sentir una mica mes bé!
Hem de continuar TOTS PLEGATS,tu,l'Esteve,la Sandra,la familia,els amics i tota la gent d'aquest poble.En Marc,des on es,nos ajudara.
T'estimi molt. Stéphanie Noguer

Perdona'm per tot:per no saber ajudar-vos,per no saber parlar-vos,escoltar-vos,abraçar-vos.

Anónimo dijo...

Hola petita,

Aquest muntatges que fas son preciosos. Son un record especial que fan que poguem recordar amb mes intensitat, juntament amb ses escrits, cada un dels moments viscuts.
En Marc es deu sentir molt orgullos de tenir una germana com tu.

Petons per tots 4.

Anónimo dijo...

Wapisim!

Marc no em vax poder pasar al dia del teu aniversari, però ara at desitjo un feliç aniversari! Marc el dilluns vam anar totes els teus amics de clase a portarte un regal i a desitjarte un feliç dia, Marc vull que sapigas que sempre mu pasava molt bé em tu i que sempre estaras en el meu pansament k mai t'oblidare, enkara no em faig a la idea de akell dia però crec que qui ho esta pasan pitxo és la teva familia. Marc com diu la teva mare enviils una senyal i digal-s'hi que estas bé.

MARC SEMPRE AT RECORDARE!
T'ESTIMIII MOLTISIM!



Marina,Esteva,Sandra... ho senti per no pasar-me gaire subint però esque quan ho llegeixi no se que dirvus, em quedi amb blanc.. Ja se que sempre em repateixo molt però com sempre dic que si necesiteu algu ia sabeu on soc i que us anvio tota la força perquè tireu andavant.

un pató i una abrasada molt gran per tots 4.



Irina Seriñana Riera

Anónimo dijo...

MªTERESA dijo...
Estimats tots :
Se com teniu que estar de malament .
Si pers una mare et diuen horfan. Si pers sa teu parella et diuen vídua. Però com et diuen si pers un fill???????????
AIXO NO TE NOM
Avui he llegit un petit comte i os el vull explicar.

En el cel i avia milers de angelets, tots portaven una espelma a la ma: Un de ells estava molt trist perquè sa seua sa li apagava.
Tots volien ajudarlo però no podien.
Un es va apropar a Deu i li preguntar que podien fer per ajudarlo. Deu respongué.............
No podeu pas fer res...........Son las llàgrimes de sa seu mare qui li apaga la espelma.

No se si això et pot ajudar al menys es sa meua intenció
Molts i molts petons

Anna dijo...

M'ha agradat molt el conte de Maria Teresa i l'espelmeta...
es veritat que deixem anar moltes i moltes llàgrimes que ens curen, però poc a poc ens atrevim a tornar a somriure i llavors el nostre somriure és tant fort que il·lumina el caminar dels altres...
quan ens atrevim a tornar a ser feliços, l'amor que ens han deixat els nostres fills el transmetem amb doble força cap als altres...
Gràcies família per transmetre tant i ajudar-nos a tots!
Petonets
Anna

Natxo Rovira dijo...

Jo crec que aquest dia sempre serà de goig, tot celebrant que el Marc, tal dia com avui, us va regalar la seva presència.
FELICITATS MARC!!!