VIVIM EL DIA A DIA SENSE TÙ

ESTIMAT MEU:
Fa dies que ses forçes per escriure't em fallen. Parlar, en canvi, saps que no he deixat un minut del dia de fer-ho, sobretot quan estic sola. Tinc necessitat de parlar amb tu cada moment, cada instant de dolor i soletat.

Em desafogui també escrivint correus ,missatges, sobretot as meus germans. Per qüestions de feina no poden estar sempre amb mi, i em fan tanta falta...

La Montserrat ve cada dia. Es seus ulls delaten com està. El que passa és que aguantem uns per ses altres.
Tampoc ses amistats no m'han deixat mai, no em fallen. A vegades n'hi ha prou amb una senzilla trucada perquè vinguin, o m'escoltin.... però NO PUC.

És un dolor que no puc descriure. És difícil d' entendre, no sé com expressar-lo.

Només a CA N ´EVA, potser per compartir el mateix dolor, ens poden entendre i els podem entendre.

No escrivia i, molta gent que ens està ajudant, s' ha preocupat. Se n' adonaven que no em trobava bé.... i ho han fet ells, o m'han trucat. M' envien LLUM I FORCES per continuar..

Avui escric per dir que estic aquí. No dic res però hi soc. Intentant seguir per la Sandra, pel pare i per tots es que m'estimen.

Aquella mare que a casa era tan nena com vosatros ,tant enjogassada, HA MARXAT,
Com tù AMOR,sense voler , sense decidir-ho….però va marxar amb tu…

Intenti per sa teu germana, que tant està notant sa teu absència, fer alguna de ses coses que feiem plegats.

T'explicaré una anècdota. Aquest dia vaig espantar-la. Recordes quan ho feies tu? L' espantaves a s' habitació, o a mi al lavabo o a la cuina. Llavors jo te la tornava i em deies: "Prepara't". Jo després et demanava perdó i et deia que no t'ho faria més.Et deia que no m'ho fessis mès que no m'agradava. Era la MARE i em respectaves però jo m' aprofitava i m'hi tornava.

Doncs aquest dia, després de tants mesos, vaig fer-li a la sandra... I vaig haver de dir-li que no li faria més. Em van venir records i vaig PLORAR I PLORAR, pensant que era un joc que havies començat tu. No tenia sentit fer-lo sense tu.

Dijous vam anar Girona a parlar amb es nostru ”ANGEL” d´aquí. Vam estar parlant de TOTES ses sensacions i es mals dies viscuts aquestes dates de novembre…
Ens va dir que aquestes i seran sempre..i també ens va anar preparant pel que vindrà..
Sembla que s'apropi un tsunami i no poguem fer res, només esperar i veure com reacciona es cap i el cos. Ens marca pautes, ens diu cap on hem d'anar perquè tota aquesta aigua no ens acabi enfonsant..
Venen es dies dolents, AMOR, ja els tenim a sobre. Desembre, amb tot un munt de coses..era un mes que vivíem amb tanta intensitat..

Es mes que TÙ vas fer que la mare i es meus continuéssim endavant…quan sa persona
Que va ensenyar-me es valors de la família, de reunir-nos a tots..ES MEU PARE, ens va deixar, un 4 de Desembre. Tu, amb dos anyets , ens vas donar forces per continuar.

Poc a poc, sa teu innocència i es neixement de la Sandra ens va fer continuar. Es Nadals, de mica en mica, van anar recuperant es seu sentit. Això, AMOR, ha marxat amb TU.

Dissabte vam anar a Tortosa; una companya de CA N´EVA, portarà Ses reunions que fan allà com a seguiment del dol.
Vam anar a donar i rebre forces amb molts de “la familia “ que formem a CA N´EVA.
L´estimat Miquel va parlar de LA FUNDACIÓ ACOMPANYA, el que és i el que fa.
Després va parlar l´amiga Marita (en Joel , es seu únic fill, els va deixar amb 18 anys)
I la cloenda de l´acte el va fer l' escriptora Anji Carmelo.
Ha escrit varis llibres sobre el dol i ens ha ajudat a entendre com portar-lo.
Va parlar des seu llibre d' ORUGA A PAPALLONA, que segons l' Anji és el procés per el qual hem de passar durant el dol… però no hi ha dates, cadascú el farà al seu temps..

Primer el D´ORUGA, segons l' Anji el moment de perdre la persona estimada el dolor és tant fort, ens sentim tan buits que ens protegim dins un embolcall com una oruga.

Després vindrà l'altre etapa del dol, on pasarem d'orugues a CRISÀLIDA. El pas es produeix quan ja hem prés consciència del que ha passat i hem d'anar construïnt, aquí és on es “grups d'ajuda” poden fer el que estem fent a CA N´EVA, ajudar-nos en el procés del dol , a elaborar-lo. Aprendrem a viure amb aquest dolor. Senzillament això, APRENDRE a viure amb el DOLOR.
Finalment arribarà el dia que, com ses papallones, començarem poquet a poquet a aixecar ses potes, després anirem obrint ses ales…fins que poguem VOLAR!
L' Anji Carmelo, a part de ser una escriptora i una persona que treballa constantment amb grups d´ajuda, fa conferències i demostra una senzillessa i un apropament encomiables…

Et dirè AMOR que aquells primers dies, quan no sabia on agafar-me, a qui demanar ajuda, vaig llegir un des seus llibres. Després vaig agafar s'ordinador i desesperada demanava ajuda…
I ella, L'ANJI, em va respondre, va donar-me recolzament. Des d' aquell dia, com ella ha escrit a sa dedicatoria que m´ha fet,”està a l´altre costat de la web”. Quan la he necessitat sempre la he trobat. És una GRAN PERSONA.

I divendres marxem a CA N´EVA, s'espai on tots parlem el mateix idioma…..

Continuaré demà, “PETER PAN”, “PETIT PRINCEP”.

Demà et posarè una foto des regal de sa teu estimada padrina..

UN PETÒ. AMOR , ET TROBI A FALTAR , ET NECESSITI, T´ENYORI.
PERÒ TU, SOMRIU..

TOTS 4 AMOR SEMPRE TOTS 4.

LA MARE