Avui , avui pare vull parlar amb tù...l´avi LAU.Pare ,ens vas deixar massa aviat a tots....la mare,ha hagut d´apendre a viure sola
quan amb el pas del temps un mès companyia necessita....la Laura tan petita, va viure es teus pitjors anys, doncs ja no et trobaves bè, i normal,tenies mès malhumor,i en XA, la TALI.....com t´agradaria veure on arribat!.
Lo pitjor per tù ,pare, va ser ,tenir un net, entre es teus braços i no poder veure´l,sa teu diabetis ja t´havia fet perdre la vista...quantes galetes va menjar en Marc! que tù anaves caminant desde el restaurant fins la farmàcia...i aixìs aprofitàves i en menjaves alguna amb ell...
Ara t´explicarè PARE,el que la vida m´ha donat....però ...a qui vaig a explicar-li!
a tù que vas perdre es teu "NEN" AMB 2 ANYS I MIG.
la mare ,sempre explicava ,que allò vos va fer cambiar,sobre tot a tù..HO ENTENC PARE..ara ho entenc més que mai.
Saps ,avui fa 13 ans,13 ! que vaig rebre sa trucada de la mare desde l´hospital..
ens vas deixar ,conectat a la màquina ,fent diàlisis..es teu cos es va cansar de lluitar,d´´ anar sempre d´hospital en hospital...
jo encara et plorava..tantes ,tantes vegades es nens...sì , es nens , perque vaig tenir una nena...
Doncs em veien plorant, i jo sempre els i deia"m´acabi de donar un cop"
no saps quants cops m´havia arribat a donar!
a tù que vas perdre es teu "FILL" amb 2 anys i mig..
Teniem tantes coses per viure junts,ara al fer-me gran ..saps el que em sap greu
no haver-te dit LO QUE T´ESTIMAVA..saps que tù i jo al final vam tenir una relaciò molt especial...i estic orgullosa d´alguna confidència que ens va quedar.
Doncs PARE, avui et dirè que en MARC,es teu estimat net, ens va deixar, el Desembre com tù.
Quines coses tè la vida! ,el mes de l´any amb el que tù disfrutàves mès,el que vas ensenyar-nos a viure amb tan amor ,intensitat...quan mès famìlia tenies al costat millor...
Aquest dia amb en xa ,comentàvem que tù pare, no haguèssis aguantat això....
(igual que es seu avi Feliu)
Com vos entenc a la mare i a tù..!i aquells anys ..on no hi havia ajudes com ara.
A mès,l ´endemà vau haver d´obrir el restaurant per tirar endevant, i em tenieu a mi.
Segur que igual que em passa a mi Pare, per mi vas haver de fer el fort i seguir,com are l´ESTEVE I jo fem per sa nena ,LA SANDRA.
T´hem trobat i et trobem tan a faltar pare!
Però em queda UN ORGULL,que diuen que soc NOGUER!sobretot amb el fìsic.
T`ESTIMI PARE!(tan que costava dir-ho) i ara quan ho dic ho senti tan de adins.
TÙ ,vas educar-me amb unes creences que jo no tinc...però ara per TÙ, et dirè
CUIDEUME´L PARE..TÙ I ES SEU AVI FELIU...CUIDEU-LO....I DISFRUTE´L TOT EL QUE LA VIDA NO ET VA DEIXAR....
UN PETÒ FINS A LES ESTRELLES PER TOTS 4!(tu,l´avi feliu, es meu germà,i es meu "petit princep")
Gràcies per tot el que vas fer per mì, per l´educaciò que em vas donar.T ´ESTIMI!
.JPG)
.JPG)
3 comentarios:
Són exactemant les 8:15h i ses llàgrimes no em paren de caure. És una senseció extranya; són llàgrimes de dolor i a la vegada de l'ho orgullosa que estic de la família que tinc.
Nina és un escrit presiós...
La verita és que no tinc una imatge gaire clara del pare sense estar malalt peró si menjant aquelles galetes amb en Marc, et diré més m'enrecordi fins i tot des nom: Milupa o alguna cosa així.
Jo també el trobi a faltar tant, el plori tantes vegades...
Saps que sóc com tu amb molts espectes; peró pensi, i si més no desitgi, que si hi ha alguna cosa per més petita que sigui; sé que estaran allà tots quatre vetllant per nosaltres.
Nina t'estimi moltíssim!!!
Un petó i una abraçada d'aquelles tant tendres.
P.D. Recorda de mirar sempre allà l'horitzó.
Laura
Nina,
Aquests dies més que mai pensi amb lo injusta que la vida ha estat per tu, sa meu germana. Has patit més que cap de ses atres germans doncs t'ha tocat viure la pèrdua d'un germà, el pare i es teu fill. Tu ets la única que recorda i va viure amb en Sebastià i sa que va estar es costat del pare sobretot amb el restaurant. I què dir d'en Marc...Al igual que tu, ahir tots es de sa casa, CAN LAU, mos en recordàvem d'ell. Només esperi que al igual que es records del pare s'han tornat una mica més dolços amb ses anys, es d'en Marc puguin ser iguals i no fer tant de mal.
Tali
Acabi de arribar de es meu viatge i llegin aquet escrit tambe ses llàgimes no paren de caure. Pots estar mes que tranquila ......es teu pare sabia i tenia molt clar el molt que tu el estimaves ell vivia sempre pendent de tu i especialment cuan es teu germa va marxar. Algun dia si vols parlarem de tot aixo.
Ara ell esta acompanyat i sens dubpte i ben segur que betllan per vosaltres.
Marina estimada com diu sa teu germana sa vida per tu a estat molt dura pero per altre part en aquet cami tant dificil se ti va creua el Esteve i de rebot i de aquet amor tant inmens faren florir dos sers maravellosos si un a marxat en queda un altre i tu saps millor que ningu que pasa cuan un germa desapareix..........Per aixo et demano que la petita Sandra no aixi de pasar per el que tu vas pasar. Intenta estar contenta intentao per ells .Ja se que es dificil pero tu mes que ningu sap el que sent una nena cuan un germa falta i els pares ( amb rao clar )
sempre estan tristos.
Avui permetem que es meu peto especial sigui per es meu estimat amic Lao i que li demani que et doni forçes per tira andevant.
Molts petons amic Lao vas ser un gran amic i un homa maravellos.
MªTERESA
Publicar un comentario