lunes, 8 de diciembre de 2008

PRIMER NADAL SENSE TÙ



VUELVE …A CASA…VUELVE….POR NAVIDAD….

Amor meu!

Ironies de la vida, ara quan mès llumetes veus als càrrers, mès cares contentes preparant

els dies que s´apropen, és quan realment..estem entrant..en la foscor mès absoluta.

El cor ,ja està patint, ja m´estic angoixant..

S´acosten dates molt assenyalades…i….EL TEU LLOC ESTARÀ BUIT,”petit princep”

Ja començem a veure els anuncis de la tele ,on tothom és feliç, no els passa mai rès,

Ni pèrdues ,ni separacions, crisis econòmica, enfermetats…rès ..tot és alegria.

Torna la persona esperada, evidentment, per estar junts per Nadal, l´abraçen i petonejen.

JO NO PODRÈ FER-HO ,MAI MÈS.

Voldria acaronar-te, i NO HO PODRÈ FER ,MAI MÈS.

Sentir el tacte de sa teu pell, sa teu olor,i NO HO SENTIRÈ MAI MÈS.

El calor suau de ses teus abraçades i petons..i, MAI MÈS.

Sentir MAMA T´ESTIMI! ,VEURE ES TEU SOMRIURE….

L´ALEGRIA amb que vivies aquests dies ,els esparaves amb nervis, trobades amb la familia, REIS….MAI MÈS..

La paraula “NADAL” , amor, ja no existeix per nosaltres…Va marxar amb tù aquell

Maleït 30!

T´ENYOREM,TOTS, però PER EL PARE ,LA SANDRA,I PER MI,

EL BUIT ÉS IMMENS!

S´ens fa difìcil ,a vegades, aguantar l´un per l´altre la situaciò, se´n s en va de les mans,

Llavors ens enfonsem tots 3.

Hem quedat tots 3, sols en aquesta casa ,on tot eren rialles, inclùs renyines…

Però ERA VIDA! Ara necessitem SILENCI,cada un el seu espai i el seu moment,per plorar-te, escriure´t ,parlar-te..

FORA ,obrin les portes..LA VIDA CONTINUA!

PERÒ NOSALTRES ET PORTEM TOTS 3 ,DINS EL COR,I ON ANEM ,VENS AMB NOSALTRES SEMPRE.

No hi ha dia ,ni moment que no estiguis en els nostres pensaments,i parlem de tù.

El teu RECORD, comença ,humitejant-nos els ulls,fins, que…

SURTEN LES LLÀGRIMES ,amb una intensitat incontrolable.

DOLOR,TRISTOR, AMARGURA.

Del que estem contents és ,que la NITBONA , de l´any passat, vam decidir amb el pare ,que a vosaltres ,sobre tot tù, que ja et feies gran,

Vos agradava tant estar amb la família,i vam decidir que la nit del 31, cada un la passaría amb els amics, però el 24 ,amb família.

Semblava un presentiment! Però no , AMOR! Coses que sense voler es giren…

T´ENYOREM TANT!

(el dia 30 ,vindrem on vas passar a ser un ÁNGEL, A LA 1. 20, ESTAREM AMB TÙ)

I per nosaltres ..tots 4 ..sempre estarem tots 4! Amb dolor…doncs et voldriem fisicament….

T ´ESTIMEM….

Mare, pare , Sandra.


4 comentarios:

Anónimo dijo...

Bona tarda Marina i família;
Ara més que mai heu de saber que en aquests moments tots recordem el tràgic día i que no hos deixarem de banda.
Passeu per uns díes molt durs, peró nosaltres " es vostre poble" estarem al vostre costat donant-vos suport per poder tirar endavant i no permetrem que després de tants esforços hos derrumbeu,
No sé parlar d'aquestes coses, peró, sé que de manera indirecte faig tot el que voldrí dir.
Un petó ben fort i una abraçada plena de forçes i ànims.


Fani

Anónimo dijo...

Sempre estarem TOTS amb vosaltres!! No ho dubteu maii!!!!

Mireia

Anónimo dijo...

Cuenten siempre con nuestro cariño y apoyo los queremos mucho. No hay palabra ni gesto para calmar el dolor solo decirles que siempre estaremos a vuestro costado siempre.
Un besito muy fuerte.

Anónimo dijo...

Estimats tots:
Ja saps Marina per ells alça la copa i brindeu per ell.
Ja saps per ells has de ser forta i enfrentarte a las festas . Riure plorar aixeca sa copa i frinda per ell.
Per ells has de ser la esposa i mare mes forta del mon i fen broma ..........Brinda per ell.
I molt especialment per ell has de celebrar tant com puguis sas festas .............ja saps si ara no ho feu ja mai mes o fareu.
Molts petons per tots.
Ja sabeu que os estimi

MªTERESA