Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
5 comentarios:
anims a tots 3!
us estimem molt
Buenas noche Marina
tu hijo es precioso hoy entre por primera ves a su blog
por el blog de nuestro bichito Victor soy la madre de Aday gracias por tu comentario la verdad mi querida amiga que este camino es muy duro gracias a todos los padres que conosco lo puedo llevar un poquito mejor
tu hija es muy linda seguro que hoy Marc estara con ustedes acompañandolos en esta noche tan fuerte para nosotras
cuenta con mi amistad ya puso el blog de Marc en favorito
Marc espero cariño que estes con todos los chicos del azul un abrazo de corazon
Que bonito, ya comienzan a venir esas personas que tanto hacen por nosotros.
Besitos.
Antonio, papá de Víctor y Diego.
El poble os estima. ho vau poger comprobar el dia 30.
ANIMS!!
Hola Marina,
M'acabes d'enviar l'adreça del bloc i no m'he pogut resistir. És molt bonic, molt tendre, molt valent. El teu fill és molt maco i sempre guardaràs el seu record de tantes coses i el seu somriure... que és tan maco!
Només dir-te que el camí és llarg i dur, però cal fer-lo! Ho esteu demostrant! Una abraçada, emi
Publicar un comentario