Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
3 comentarios:
Estimats amics,
Va ser un homenatge preciós i molt emotiu, estic contenta de haver pogut estar amb vosaltres en un dia tan important. Vaig veure que esteu envoltats de gent que us estima molt.
Jo tambe us "estimi"
Montse Ca n'Eva
Va ser perciós...el poble esta amb vosaltres...i ell sempre estarà en les nostres vides...i ens donarà forçes...com ho va fer aquest dia...
una abraçada.
Hola Familia¡
Desde Teruel, los otros maños, os enviamos un gran abrazo. Gracias por incluir a Alex, gracias por estas fotos tan bonitas que habéis puesto, del día del Aniversario.
Marina, ya se han pasado las fiestas, tan cargantes de emociones...ahora toca respirar hondo y seguir.. Es muy duro tener que decirlo, pero hay que seguir. Nunca los vamos a olvidar, están en lo más hondo de nuestro roto corazón, y daremos además las gracias por haberlos tenido en nuestros brazos, al menos, tan sólo, 13 y 14 años respectívamente. Otros ni han podido abrazar a un hijo: quieres que pensemos en eso?.
Un abrazo a los 3
Elena, Pepe y Elenica.
Publicar un comentario