martes, 16 de diciembre de 2008

PER TOTS VOSATROS


Avui us volem escriure a tots. A tots es que durant aquest any -tant i tant dur- ens heu fet costat. Molts cops no cal dir res. Una mirada, un somriure pes carrer o, senzillament, entrant en es blog, ens heu reconfortat.
S' acosten dies molt durs per nosatros. Ara fa un any en Marc somniava amb sa seu moto. Després, es dia que veus com en es teu fill li brillen els ulls de felicitat amb es seu regal. Més endavant, Nadal. Ses festes per excel.lència de sa nostra família.
I el 30 de Desembre. Es dia que la felicitat es va esvair de ses nostres vides, per sempre.
Volem fer un petit acte de record en aquest dia i a l'hora que en Marc ens va deixar (físicament). Eren les 13:22 minuts.
Ens agradaria que tots es que vulgueu -i pugueu- ens acompanyeu en aquell lloc i en aquell moment.
Tenim permís de l' Ajuntament perquè, amb l' ajuda de la Policia Municipal, tallin una estona la carretera i tenir així un xic més d' intimitat. Per tant, haurem de caminar un tros.
L' iniciarem a les 12:45 minuts i calculem que durarà fins a les dues.
Voldria poder donar-vos les gràcies a tots, un per un. Però això és impossible.
Ens quedem amb ses paraules que va dir el mossén aquell dia: "No ha estat un enterrament. Ha estat la unió d' un poble amb una família".

Un petó molt fort a tots.

Marina, Esteve i Sandra.

6 comentarios:

LA IAIA DE LA DUNIA dijo...

HOLA ESTIMATS, avui per fi ting internet, he tingut tems de llegir vos,no ting respostes, passarem junts aquets dies tan dulens, no vui fe comentaris perque sentim l ho mateix, nomès enviar vos una gran estimada . LA IAIA DE LA DUNIA i ara la vostre.

Anónimo dijo...

No estareu mai mai sols!! Ni per part del poble ni per part d'en Marc!! No ho oblideu.
Un petunàs ben gran
Mireia

Anónimo dijo...

No esteu mai sols, tothom esta al vostre costat i en Marc també. I en aquest dies encara més. M'agradaria pasa més per aqui peró esque mai nose que dir-vos... Un pato i una abrasada molt gran.
Irina

Pilar dijo...

Fa molt temps que em vas animar a escriure-hi ... m'ha costat, però avui sento la necessitat de fer-ho.
Un dia parlant de vosaltres la Núria es va recordar d'aquella vegada que en Marc feia 6è i li va tocar fer-li de padrí, era just abans de setmana santa, i llavors en Marc va voler tant sí com no portar-li una mona a la Núria ... com que li havien fet ser el seu padrí a l'escola!!. La va fer ell mateix amb un donut de xocolata i tot ple d'ous petits de xocolata. I ens la va portar a la farmàcia amb la Marina, la Núria amb lo llaminera que és va estar encantada. A mí al principi em va sorprendre, després amb el temps he anat entenent que la reacció d'en Marc era el fruit d'alló tant especial que us unia a tots quatre. En Marc era un nen molt dolç i va tenir la sort de tenir una familia que el convidava a expressar tota aquesta dolçor que portava dins.
Penso que heu sabut transmetre molt bé tant a n'en Marc com a la Sandra el veritable sentit de la familia i és aquesta tranquilitat de saber que heu fet la feina ben feta la que us portarà de nou la pau al cor.
A mí em costa poc definir el que ha estat aquest any 2008, en tinc prou amb quatre consonants i una sola vocal: TRIST ... fins i tot li podria treure una altre consonant i dir que ha estat un any: dur ... gris ... fosc. Però també ha estat un any d'aprenentatge, de superació ...
El meu desig per aquest any que s'apropa també té forma de monosíl.lab: PAU i és ben curiós que una paraula que es repeteix insistentment en aquestes dates només se li doni un sentit extern "pau en el món" ... però ens oblidem de l'altre tros ... "i en el cor de tots els homes".
Aquest és el meu desig més pau dins de cadascún de tots nosaltres, és el que els espirituals anomenen, pau interior.
Per que el que sí que he après aquest any és que sense aquesta pau no és viu, amb prou feines s'arriba a poder malviure i prou.
Ara mateix estic teclejant a l'altell de la Núria i per la finestra (que tú mateix vas fer una realitat)es veu l'esglèsia i al fons ... enmig de la foscor ... una llum , és la llum del far de cala nans!!!
No és només un tòpic ... al fons sempre hi ha una llum d'esperança!!
Una abraçada forta i càlida per tots tres!!
I la certesa de que sempre que em necessiteu podeu comptar amb mí per ajudar-vos amb el que calgui!!!
Pilar

Mercé dijo...

¡Hola Marine!
os enviot una abraçada molt forta per TU i per tota la teva familia, i també una mica de la meva energia,per passar tots aquests dies plens de recors que ens fan conectar amb els nostres estimats

Mercé

Antonio dijo...

Siento no poder estar con vosotros, ahora que más lo necesitáis, a las 13:22 del día de hoy, mirar al cielo tal vez Marc os tenga que transmitir lo contento que está por tener una familia tan entrañable.

Os mandamos mucho amor.

Antonio