14 DE GENER

un any ,un any sense tù, estimat oncle.
Vas marxar darrera d´ell, i ni un ni l´altre vau saber.
un dia abans de que en marc ens deixès, vam venir amb l´esteba a l´hospital,
jo sempre recordarè, com vaig plorar al veure´t, i l´hi deia a l´Isabel que no hi havia dret
feia massa temps que estáves allà..i es teu cos mica a mica anava perdent...
Però va ser tan sobtat es teu ingrès...desprès ses coses van anar ràpid, que si ara una cosa ara l´altre.
Però aquell dissabte 29 de desembre, quan vam sortir de l´hospital ,jo nomès plorava,i
lÉsteba em deia que erem unes pesimistes, que ell t´havia vist sense defenses i per això estáves
d´aquella manera ,però que quan agafèssis forçes tot anirìa bè, inclùs va voler trucar a la tia .
L´endemà oncle, en Marc ens deixava, a tù no se´t va poguer dir...
No saps com t´he trobat a faltar!
Però al haver perdut en Marc tan sobtadement, va ser com si em morìs una mica jo interiorment,
es dia que vaig rebre sa trucada ,que es teu cor , s´havia cansat de lluitar, vaig trigar a reaccionar,
doncs es meu estava desfet, i em trobava a la foscor....
Ara potser esteu junts! cuidame´l oncle! l´estimàves tant.. i ell a tù.
UN PETÒ ,ALLÀ ON ESTEU...
MARINA