Estimat:ja saps , hem tornat a estar a CA N ´EVA.
Avui amb verbs podria descriuret el que representa per nosatrus aquest lloc , envoltat de pares
que realment ens entenen, i la Sandra germans que viuen el mateix que l ´hi ha tocat a ella.
ESCOLTAR,PARLAR,EXPRESSAR,APENDRE, inclùs , PLORAR, RIURE.
I entre tots ,ELABORAR! elaborar un dol, per poder CAMINAR i AVANÇAR.
I arribar A SEGUIR ,diferent ,sempre mès, però SEGUIR! amb moments ,alts i baixos.
Aquesta vegada es nens han treballat molt, van construir tots solets aquesta tenda , ens van preparar una gimcama per els pares, han fet el seu espai "TAU" , de reflexiò com fem nosaltres.
Han tingut ses seus confidències, i , igual que nosatrus es grans, ells també s´entenen parlant.
La mare ja saps no t`escric tant, pari molt amb tù, i ja saps , tot és tant difìcil,no cal explicar cada dia el que senti. Nomès qui ho ha passat ho enten fins al final...
UN PETÒ BEN FORT! T´ ESTIMAREM, T´ESTIMEM I T´ENYOREM.
SEMPRE AMB NOSATRUS.
MAMA (aixìs em deies a sa casa) ho trobi tant a faltar , la sandra sempre saps que m´ha dit mare.
.JPG)
.JPG)
4 comentarios:
Estimada Marina,
T'envio una abraçada ben tendre i moltíssims petonets plens d'amor.
Reina, moltes gràcies pels calendaris, de part meva i de la meva mare!!
Brígida
ESTIMATS, m anelegro de CA N EVA , sigui per tots vosaltres un refugui, especial, per treure tot axò que porteu dins, sabeu sou persones dins tot , priviligiades, per tenir tot aixo, malgrat tot, per vosaltres i per la SANDRA. un petò
Hola marc, ja fa massa temps que no parlem, passo cada dia per veure qui ha escrit i qui ha deixat d'escriure, es com una rutina, com una part de la meva vida.
Desde que vas marxar tot es mes gris, tots som mes vells, mes tristos i menys inoscents. En Peter Pan s'en va emportar els nostres pensament feliços amb ell i cada cop ens costa mes volar,som cada dia menys nens, i aixo, malauradament no vol dir que siguem millors.
Em consola veure com els teus lluiten contra el dolor, penso que jo en el seu lloc segurament no hagues sigut capaç de arribar on ells han arribat i seguir mirant el camí. A vegades no entenc com es pot tenir algu tant aprop i tan lluny al mateix temps.
Sento si escric trist, no m'agraden els discursos de llagrima fàcil, xo passes dies de tot i amic, sense el teu somriure tot es mes dificil.
Una abraçada.
Ricard
Només donar les gràcies al Pito per recordar als nostres nens. Gràcies per la vostra generositat. Un peto ben fort. Dolors
Publicar un comentario