jueves, 29 de enero de 2009

ÀNGELA



Avui Àngela fa 6 anys!
6 anys que vas deixar profundament adolorits,amb el cor trencat,a TOTS els teus.
( Àngela, estmada et parli com si et coneguès , o ho haguèssim fet),però és una mica aixìs,hem conegut els teus pares a CA N ´EVA,i a la tieta Roser que és voluntaria, per tan , allà ens expliquem tantes coses des nostrus fills,ens ensenyem fotos..que ja tenim la sort de saber de vosatrus...
Es teus pares, amb sa seu experiència, ens estant ajudant tant....
parlan de tù ,amb un somriure i amb una serenor...ens ajuden en aquest camì que malauradament em començat nosatrus....allà ,com diu la mare, em donaran eines, i recursos per poder viure amb serenor....
i poder recordar SEMPRE amb AMOR.
Àngela ,que trist, el que diem amb la mare!,el dolor per la vostre pèrdua no acabarà MAI,però ,que" guanyem?"
Això, ens aporta a conèixer nous AMICS,a ser mès rics amb AMOR.
Aquesta és la herència que ens heu deixat! valorar tot diferent, i sentir la paraula amor, i ajudar...
però a quin preu veritat, estimada!
vas marxar amb 13 anys, deixant els pares , el germà i sa teu germana bessona,
en la mès profunda tristessa...el teu cos es va cansar de lluitar! prou valenta vas ser!
però igual que en Marc , ens quedaven tantes coses , tants projectes per fer amb vosatrus.
Sé que t´agradava la plaja, per això en lloc de posar sa foto que l ´hi agrada a la Sandra,(està al costat), m´ha agradat molt aquesta , a mès per la mare , tè un sentit molt especial.
Saps en Marc tambè l´hi agradava la plaja, i anar amb barca, sempre repetim que
van arribar a acomiadar-lo ,dient-li(ERES EL REI D´EN MAR, I , ARA HO SERÀS
DEL CEL)
avui a sa teu casa ,soparan amb xocolata desfeta, m´ha explicat la mare que fa 3 anys ho fan...
RECORDANT- TE....diu que disfrutaves tant..!
Ja veus , t´he deixat un bombo de xocolata, una papallona!
l´escalfor del meu cor...sembla la va desfen...i ses lletres ..ja veus..de xocolata...
UN PETÒ BEN DOLÇ , ÀNGELA...
i desde aqui el nostre record per tots els teus que avui..sentiràn de nou....
quan els vas deixar...
Petons per tù , marc....la mare sempre parlarà de tù...aixìs ..com ho fem tots... i
VIUREU ENTRE NOSALTRES!

2 comentarios:

Roser dijo...

OH!! que maco!! moltes gràcies per aquestes paraules tan dolces sobre l'Àngela i per haver pensat amb ella.Realment la tenim tots molt present.
Un petó i una forta abraçada!!
Roser

Anónimo dijo...

Marina
Siempre estoy leyendo lo que escribes y son cosas tan bonitas un besito con todo mi corazon