Quines casualitats,no he pogut escriure t fins avui doncs internet no m anava bei coincideixen ses petites de cada casa,ses teus estimades,eren com 2 germanes mes per tu...i han fet anys...
Avui li toca a la MONTSERRAT, sa teu estimada"baixeta", de baixeta no en te rés,
però el que s anava estirant eres tù. Fa 23 anys
Desde aqui SEMPRE present amb nosatrus ,li desitjarem que passi el dia lo millor que pugui....ja sabem...com tots...Qui voldria que l anés a abraçar ben fort no hi anirà...però AMOR.....amb aquest somriure.... ens haurem de conformar..
UN PETÒ, ja no et dic ses ganes d agafar te ben FORT,que he tingut aquesta setmana...GRÀCIES PER ENSENYAR ME LA PARAULA ESTIMAR...amb tots es sentits....i per SER es MEU FILL...
LA MAMA.
.JPG)
.JPG)
1 comentario:
Hola Marina, sóc la Rosa (la Rosi, la filla del Blai). Fins avui no m'he vist en cort d'escriure't. Porto una setmana mirant el teu bloc i no em sortien les paraules. Es tant gros que el sol fet d'imaginar-ho ja em fa dolor. Pots pasar-me el teu e-mail o el teu teléfon?Os recordo molt a tots.Una abraçada.Rosa
Publicar un comentario