martes, 17 de febrero de 2009

VOLA BEN ALT "PETER PAN" ,VOLA.....




Amor meu avui deixarem a mà dreta d´es blog uns minuts , resumint el dia
30 , quan va fer 365 dies que ens trobavem sense tù, pots imaginar que t ´ho ha preparat l´oncle Pitu.
Tornarè a dir GRÀCIES , gràcies a tots es que ens vau acompanyar , ho heu fet i feu.
Als qui vau desplaçar vos fins aqui per estar amb nosaltres, i els qui hi ereu en
la distància.
Amics no sols nostres , sino de la famìlia .Gent que viu de fa molt a Cadaquès,
com va dir l´oncle xa , en el seu dia ..el "NOS AMB NOS", EXISTEIX.
Tambè et deixarem imatges de ses 2 pelis teues quan vas deixar "Peter pan".
"voluntad de hierro" i "colmillo blanco", aquest cap de setmana, es teu estimat
Adrià i la Tali, ens les han regalat.
A sa teu habitaciò tenim ses teues , però ara les tindrem en dvd.
tot i que de moment , la mare , no ha aguantat "peter pan", vaig haver de deixar la, es records podien més que jo.
I, avui , amor, et deixarè , fragments molt macos per mi , de dues poesies,
del llibre "moments feliços" d´oriol izquierdo.
Aquest llibre , me´l van regalar uns bons AMICS, quan encara podriem dir , estava calentet.
Ara tindrem la sort , de conèixer, escoltar i parlar amb ell, a CA N´EVA.
vindrà a passar un dia amb els pares ...i ..malauradament, ell, tambè ha perdut
la seva estimada filla Clara.
CADA DIA
" Al principi et buscava com si l´ombra
del teu record et poguès portar a casa,
com si amb el pas dels dies fos segur
que tornaries a estar te amb nosaltres.
Al principi et buscava i et buscava
com si nomès hagués de córrer el temps.
...........
Al principi et buscava, i ara encara.
Ara et retrobo en els signes més simples
i he comprès que és això el que tinc de tu.
La constant companyia del més tendre record"
===================
ARA
Acluco els ulls
tèrbol vermell darrere
les parpelles enceses
per la sal que he vessat.
NO HI VEIG i MIRO
la llum que m´enlluerna
molt lenta i amb dolor
m´aclareix la mirada
em torna el blanc al fons
dels ulls que acluco ara
per mirar al meu voltant
i veure hi el que hi ha
i veure EL QUE NO HI HA.
=======
només voldria que Mai Més , cap pares, ni germans , haguèssin d´entrar dins
aquest pou,sentir aquest dolor, ràbia, impotència,enyorança i buit ...
et trobem tan a faltar...et necessitem...
Peró , aquesta roda va girant , i , cada dia uns pares malauradament son desviats cap el nostre camí.
AMOR, SEMPRE TOTS 4 , TOTS 4....però no com voldriem.
T´estimem, GRÀCIES PER EL RECORD QUE ENS HAS DEIXAT
PER HAVER FET QUE SENTISSIM EL QUE ÉS ESTIMAR...
I PER TOT , AMOR ...PER TOT...
que farè sempre mès sense tù....?
MAMA

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola Marina, altre cop un escrit preciós i ple de tendresa. És un goig molt gran obrir el blog i veure tant amor, jo cada dia l´obri abans de començar a treballar, és la meva droga i estic molt content de estar-hi ben enganxat. Una abraçada molt forta i fins aviat. Carles de Menorca.

Anónimo dijo...

Cada dia! cada hora! cada minut! cada segon! cada milesima!.....tota la vida, et recordarem MARC!
Esta clar que has deixat una buidor a sa teu clase, pero mentres el temps pasa nosalres et recordem com eres, com sempre et diem, divertit,alegre,actiu....
Moltes gracies per aquets 14 anys.

Hugo

Anónimo dijo...

Sempre ens preguntarem què hem de fer ara, sempre hi haurà un perquè seguit de paraules de ràbia. Per mala sort...mai podrem respondre'l!
Molts petons als 4!!

Mireia.

Anónimo dijo...

Todos ustedes han tenido la suerte de ser amigos y compañeros, hemos tenido la dicha de estar con Marc y compartir momentos que siempre recordaremos un besito inmenso desde el corazon