Marc avui 26 de febrer, recordes no?
com ho esparaves! s aniversari de l oncle XA , bé, en XA.
sempre fent vos bromes , et solia intentar trucar ell abans ,i dir te , Felicitats,,!
i tu , inocent de tu , encara l hi deies ,"no ,si avui és es teu".
Com t agradava veure l i parlar amb ell , a més tenies assegurat que acabaria
dient alguna tonteria o fent ne alguna...cremant esponjes "nubes" de gominola , dient que aixís son més bones...
De petit ,sempre t havia de dir "PROU" , si segueixes la beta a n en Xa , acabarás
"cobrant"...
Peró també te , es seus moments ,quan explica história, o coses d en mar ,
et quedáves amb la boca oberta ,escoltant lo.
En xa , te aquests dos "extrems" que el fan tant "especial" per qui el coneix.
Seriós, i....de fer bromes..
ELL, amb qui vas veure per primera vegada un tren ..eres molt petit..
i jo no ho sabia on havieu anat.. .va dir, el porti a fer una volteta...
vas arribar més blanc que una pared, clar tu a la carretera et marejaves...
Fins molts dies més tard , no em vas dir que , havies vist un tren, i jo clar , no sabia d on em baixava l história.
ELL, que tenia un "raconet" a sa nostre casa i et deia que allá era "sa seu casa", tú
un dia el vas trucar dient li que estáves al seu balcó...
ELL, que ens ha deixat tants records de Nadal, et va portar tot content es tió,
que sempre més vau tenir , doncs , vas començar a plorar quan et deiem que s havia de cremar.
També et va portar "un company d universitat" , que va trobar una tarda de Nadal.
L últim Nadal,que malament sona !, i veritablement , per tots ha estat l últim.
Ara tot será diferent. Doncs , aquell dia em va desfer es puzzle , que m havien regalat la Laura i en Riki, on estávem el pare i jo..
i em vaig enfadar..i va marxar tan tranquil , i tu ,reies , doncs em senties quan el vaig trucar i l hi vaig dir ,que quan tornés a trepitjar sa casa , ja estava fent es puzzle....va tornar SÍ, peró aquest puzzle, s ha quedat ja a sa seu caixeta.
També , vas conéixer el món dels"follets" ,per ell....com vesteixen....
Peró com a germana destacaria ,ses ganes de fer riure perque no estiguem malament.I l amor per es seus.
Aquells dies que vam estar TOTS junts a sa casa , ell quan venia sempre ens explicava alguna cosa , i acabavem somrient.
un dia al marxar l hi vaig dir "grácies" sempre acabés robant se a tots un petit somriure en aquest moments....i ell em va dir "nina, no saps lo dur que és..peró
quan decideixo venir ,pensi quina explicaré per aconsseguir per uns instants
fer que es trobin millor. Després , ja m enfonsi i em desfaig a sa meu casa.",
Diré que és AMIC des seus AMICS, es que ho son podrien confirmar ho.
I que té la seu part més tendra, com a germá, sempre ens ha cuidat a totes 3 , i s hi hem tingut un problema, allá ha estat , peró aixó no ho negaré, tu ho veies ,som una pinya tots 4 germans.
En sap una estona llarga de parlar i dir ses paraules que en aquell moment un necessita, té sempre una frase, una poesia, sino la crea.
Quan ens vas deixar , ELL, dia a dia va escriure m un sms al móbil...
ho guardi per mi ..peró sempre tenia com he dit paraules per el moment...
respostes a ses meves inquietuds....no negaré que m emocionava ...
aixó va durar ..mesos...fins que vaig dir li , que ja em trobava millor i ho podiem fer per correu , a més ,ens podiem explicar més coses.
I, ELL,va ser el primer en rebre "sa trucada", ell va dir li al pare..i junts van anar
"allá", tot seguit van avisar l oncle Pitu...
Amb un petit fragment del "petit príncep" , va voler que se t recordés.
Eres es seu NEBOT...
"quan miraràs el cel, a la nit,
com que jo viuré en aquest cel,
com que hi riuré,per a tu será
com si riguessin tots els estels.
I quan estarás consolat, estarás
content d haver me conegut.
Serás sempre el meu amic"
Tants ,tants records que no acabariem...
Avui potser a la feina el fem "badallar"
Peró tu, i nosatrus l hi desitjarem el millor per aquests 37 , que fa.
Que pugui tenir un dia "tranquil", i s hi pot vagi a pendre un "tallat"
que tan l hi agrada i relaxa...bé relaxat en xa? , potser millor prengui una infusió..
FELICITATS XA!.
DE TOTS 4..SEMPRE TOTS 4...
" PETIT PRINCEP"aixís vam començar anomenant te i tot per ELL.
UN PETÓ PER TU, QUE VOLI FINS "EL PAIS DEL MAI MÉS"
I UN DE DOLÇ I TENDRA PER EN XA.
MAMA. SANDRA . PAPA.
.JPG)
.JPG)
4 comentarios:
... I van passant es dies, ses setmanes, es mesos. Hem après a viure en una normalitat tenyida d’ absència. Però es teu somriure sempre hi és present. El tenim tots reproduït en mil fotografies que ens acompanyen allà on anem.
Clar que pel pare, la mare i la Sandra el concepte ‘normalitat’ no té sentit. Es va allunyar per sempre de ses seus vides un 30 de Desembre. Per ells mai més serà el mateix.
I, malgrat tot, sempre hi ha un bri d’ esperança. Gràcies a Ca n’ Eva, han conegut un grup d’ amics que els han ensenyat a caminar, a créixer i tirar endavant.
Aprofiti per donar-los les gràcies. Han omplert la impotència que teníem dins nostre quan vèiem que patien i ses nostres paraules no els confortaven.
Aquest últim any ha estat duríssim per a tots....
Però avui haig d’ estar content. És impossible parlar amb tu i estar trist.
La mare em recorda anècdotes que varem viure tots dos. En podria afegir moltes més.... ara et recordi de petit al Ros, corrent per la platja (i mullant a la gent quan passaves). O plorant a la “guarderia” perquè t’ anàvem a buscar nosatros i tu volies la mare. O passejant, també de petit. Et converties en es meu aliat. Era una tàctica infalible portar-te a tu si volia que una noia s’ acostés. Feia que la cridessis... i era impossible que es resistís a venir-nos a trobar.
Tots aquests records cap maleït fanal se’ls podrà emportar.
Allà on estigui només haig de parar-me un moment, mirar al cel i imaginar que estem tots dos a qualsevol platja, fent passanelles, o mirant es ‘barcos’ com es passegen per la badia.
- “Qui és?” , em pregunten a vegades quan a l’ obrir sa cartera apareix sa teu foto.
- “És el meu nebot. Es deia Marc i sempre reia”.
FELICITATS SEBASTIA!!!
doncs k to passis molt i molt be encara k aket any a sigut molt dur per tu i per tots pero et mereixes tot i molt mes padrí!!!
un peto per tots i un enorme per tu vell jejjeje!!!
Felicitats sebstia!
Aquest blog és algo màgic i ell sempre estrà entre nosaltres...
una abraçada immensa,
Hugo i yasmin
Tot i que ja et vaig felicitar per mòbil, també necessiti fer-ho per es reconet de sa nostra família...aquest màgic blog! Màgic perquè mai haguès pensat poder riure i plorar ( de pena) a la vegada.
Has sigut un gran pilar a la família, per mi i ben segur que per elles dues tmb segurament mès que un germà.
T'estimi moltíssim!!!!!!!
Laura.
Un petó molt i molt tendre a tú...
Publicar un comentario