lunes, 9 de febrero de 2009

UN GOSSET ESPERANT................UNA VEU


Es cap de setmana passat uns AMICS, van trucar a la Sandra per anar on estáven,
doncs hi havia nenes per jugar.
Ella va anar hi, allà una nena jugava amb la "NINTENDO" amb es joc de gossos..
La sandra va arribar a sa casa , va as seu armari , agafa sa seua...amb sorpresa meua!...doncs feia un any que no la tocava..i agafa es joc de gossos que compartien amb en Marc .
Posa ," la maquina", en marxa..i ..em diu.."vaig a rentar los , estant tots es gossets bruts, tant temps!........."
Després em diu"mira mare, voldria cambiar ne un per un Dàlmata, peró, mira quina carona de pena fa el gosset quan sap que el vull cambiar?"
"No puc, no puc, fer ho!, a mès aquests gossets me l s havia aconsseguit el TETE,
perque jo pugués jugar"
De cop em crida, i em diu"mira ,mare aquest era es gosset del TETE,amb ell havia guanyat moltes competicions, i molts punts, per aixó , havia aconsseguit tantes coses"
"es diu Scotti, com es que tenen la tia Pepita.."
"peró, veus mare, no fa rès del que l hi dic...es queda quiet"
"està esperant ,la VEU del TETE, la veu que el va ensenyar..es seu amo"
Totes dues vam anar mirant i mirant es gosset, els ulls se n s van humitajar..
Vaig començar a recordar tantes estones a la cuina sentin a ell al sofà cridant scotti! scoti!
" Sempre el guardaré" em va dir "peró no em fará rés "
" era SEU"
Quina història tan tendra veritat? un gosset "virtual" que esperará SEMPRE
més ...com fem molts...UNA VEU...
después ja remenant, vam veure que s´havia posat un altre nom .
vam trobar es seu primer gosset en Goku, nom que també havia tingut un gosset de la tia...
UNA VEU .....ESPERANT UNA VEU...
MIL PETONS ,ANGEL MEU....

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Quina història més preciosa que acab de llegir. Jo crec que aquest gosset virtual t ha de donar encara més força de la que ja tens per tirar endevant Marina. Son moments que sempre et trobaràs però que sempre també et faran veure que ell es present entre nosaltres i que el seu i noste amor serà infinit. Una abraçada molt forta fins aviat. Carles, pare del Carlitos, de Menorca.

Anónimo dijo...

cARLES, FLORIA..
UN PETÓ DOLÇ, TENDRA..
NO HI HA DIA QUE NO PENSEM AMB VOSATRUS..I TOTS ,ELS QUE ESTEM PUJANT LA MUNTANYA...
un dia et confesaré una cosa...o t agrairé...
va ..no et deixaré amb l intriga..però..hauria de parlar pas a pas...
només et resumeixi...
RECORDESAL SETEMBRE, PER PRIMERA VEGADA PER VOSALTRES I NOSALTRE A CA N EVA?
RECORDES A L ESPAI DE MÚSICA I RELAXACIÓ..?
vAS ACONSSEGUIR, I JA NO L HE VIST MÉS...
QUE VEIES ES "MEU FILL" COM SI ESTÈS DAVANT MEU..
sempre HO AGRAIRÈ

grácies per voler conéixer part d en Marc...
LA GLORIA TE ES MEU CORREU, PODEM ESCRIURE FORA DEL BLOG

Brígida dijo...

Estimada familia,

Una història realment bonica...

Mil petonets per tots i una bona abraçada ben mimosa.

Brígida

Anónimo dijo...

Marina i Esteve, esteim encantats la Floria i jo de que hagis sentit la presència del teu estimat fill Marc a l espai de música el passat setembre a ca n Eva. Jo em vaig entendre molt bé amb a el teu marit i tú. Tots els que ens veiem a ca n Eva son encantadors, però hi ha vegades que no saps molt bé el perquè, tens més afinitat i més proximitat amb unes persones i no tant amb altres i vosaltres dos, i sobretot l Esteve, amb el que parlo més, feis que la pujada de la muntanya que feim cada dia sigui molt més lleugera. De veritat que sou maravellosos i plens de tendresa. Prest ens veurem ja que aquest mes vindrem a ca n Eva i ens donarem els emails per poder parlar més sovint. Una abraçada ben forta i plena d amor. Carles i Floria. Menorca.

Anónimo dijo...

M ACABEU D ALEGRAR EL DIA , TRIST ,FRED,AMB PROBLEMES....I ENYORANÇA...
SABENT , QUE ENS VEUREM AVIAT...
MIL PETONS....QUE CREUIN EL MAR QUE ENS SEPARA...
MARINAD