Estimat:
avui t explicaré, com molt bé vaig dir te , el motiu d aquest blog.
senzillament vaig voler crear lo per parlar amb tú ,i a més , tots els qui ens estimen, han sapigut ,més o menys , d alguna manera com van passant es dies.
MAI, en cap moment , expressant el que senti ,he volgut que es sentís , pena , llástima de mi , ni molt menys!.
El que passa és que cada PARE,viu la pérdua tan colpidora del seu fill d una manera diferent .(no dic" DOL", doncs no m agrada massa aquesta paraula), , cada persona té la seva manera de pensar , de ser ,d expressar els sentiments...aixó no vol dir que el dolor , l enyorança,el dia a dia no el visquem
igual.
Tampoc l he creat perque tothom em llegueixi , jo t escric A TÚ.
Potser , per mi ha sigut una manera d anar endevant , un motiu de fer alguna cosa, que em fa sentir bé.com més amb tu.
Hem tingut sort de tenir tanta gent fent se costat, sempre restaré agraida a tots.
He estat pensant , sempre parli de tristessa, enyorança, peró ho senti , és com
visc, dia a dia,potser jo mateixa no ho veig , i potser sense adonar me ,el dolor
no l expresso igual que els primers dies.M agrada si em diuen que he avançat,
que hi ha una gran diferéncia , amb la MAMA , de fa un any.
Mai m havia agradat demostrar pel carrer el que podia estar passant.Tothom
té les seves coses.Camines per la ciutat on ningú et coneix i penses "quantes mamis dec creuar me que han patit una pérdua, quantes tenen el seu fill malalt.
Aixó sí , m han ensenyat , o he aprés, com posar me la máscara, i no anar mai
de víctima, no és sa meu intenció.
Només , vaig amb orgull de portar dins meu , un fill com tu!
Peró , intentaré en es blog ,pensar en moments bons viscuts , i recordar te de petit.
Aixó sí , necessiti uns dies....em costa....com diem es "pares", és una lluita diaria entre , el cap i el cor. ja saps qui em domina...
Saps que aniré fent a partir del próxim escrit ?, t aniré posant ses escrits ,que et van deixar, com a record , el dia 30quan va fer un any que ens vas deixar.perque T ESTIMAVEN AMOR !, ERES ESTIMAT.
i si no t havien conegut , es posáven a la pell nostre , grácies a tota aquesta ajuda ,avui estic aqui escriguent te .
Lo que no posaré qui ho ha escrit, per respectar l intimitat de la gent, peró , encara avui he tornat a lleguir ne uns quants, i TOTS , TOTS ,inclús una sola firma, deixen tan AMOR en aquell paper.
UN PETÓ DOLÇ.
mama
avui t explicaré, com molt bé vaig dir te , el motiu d aquest blog.
senzillament vaig voler crear lo per parlar amb tú ,i a més , tots els qui ens estimen, han sapigut ,més o menys , d alguna manera com van passant es dies.
MAI, en cap moment , expressant el que senti ,he volgut que es sentís , pena , llástima de mi , ni molt menys!.
El que passa és que cada PARE,viu la pérdua tan colpidora del seu fill d una manera diferent .(no dic" DOL", doncs no m agrada massa aquesta paraula), , cada persona té la seva manera de pensar , de ser ,d expressar els sentiments...aixó no vol dir que el dolor , l enyorança,el dia a dia no el visquem
igual.
Tampoc l he creat perque tothom em llegueixi , jo t escric A TÚ.
Potser , per mi ha sigut una manera d anar endevant , un motiu de fer alguna cosa, que em fa sentir bé.com més amb tu.
Hem tingut sort de tenir tanta gent fent se costat, sempre restaré agraida a tots.
He estat pensant , sempre parli de tristessa, enyorança, peró ho senti , és com
visc, dia a dia,potser jo mateixa no ho veig , i potser sense adonar me ,el dolor
no l expresso igual que els primers dies.M agrada si em diuen que he avançat,
que hi ha una gran diferéncia , amb la MAMA , de fa un any.
Mai m havia agradat demostrar pel carrer el que podia estar passant.Tothom
té les seves coses.Camines per la ciutat on ningú et coneix i penses "quantes mamis dec creuar me que han patit una pérdua, quantes tenen el seu fill malalt.
Aixó sí , m han ensenyat , o he aprés, com posar me la máscara, i no anar mai
de víctima, no és sa meu intenció.
Només , vaig amb orgull de portar dins meu , un fill com tu!
Peró , intentaré en es blog ,pensar en moments bons viscuts , i recordar te de petit.
Aixó sí , necessiti uns dies....em costa....com diem es "pares", és una lluita diaria entre , el cap i el cor. ja saps qui em domina...
Saps que aniré fent a partir del próxim escrit ?, t aniré posant ses escrits ,que et van deixar, com a record , el dia 30quan va fer un any que ens vas deixar.perque T ESTIMAVEN AMOR !, ERES ESTIMAT.
i si no t havien conegut , es posáven a la pell nostre , grácies a tota aquesta ajuda ,avui estic aqui escriguent te .
Lo que no posaré qui ho ha escrit, per respectar l intimitat de la gent, peró , encara avui he tornat a lleguir ne uns quants, i TOTS , TOTS ,inclús una sola firma, deixen tan AMOR en aquell paper.
UN PETÓ DOLÇ.
mama
SEMPRE AMB ES TEU SOMRIURE!
.JPG)
.JPG)
5 comentarios:
Hola Marina, avui he rellegit els últims tres escrits: t'admiro.Ja saps, penso amb el qué pot ser i no tinc paraules... penso que ets molt forta. Saps qué em pasa?em dones sempre molta paciència pels meus fils!Quan estic molt cansada i els "engegaria" em dones forces: gràcies.Rosi de BCN.
ESTIMADA. sé que tot axò que tú expreses en els teus escrits son per ELL, sé que per tú es molt importan i els teus sentiments surten de tú com aquestes papellones volotexan el cel, per mi llegirte, es parla em tú de ELL, i sé que es una nessessitat, fes ho, tot aixó que sur de tú es tot aquet AMOR, que tú descrius i que jo entenc .Una estimada per la SANDRA I L ESTEVA, SEMPRE SOUS EMB MI.
SANDRA aquesta foto de avui de les papellones ja saps que a mi m agraden mols , podries enviarme o dirme on les has comprat o don las has tret. un peto pressiossa, les vui per possa a la habitacio que tu ja sabs.
Querida Marina, acabo de ver un poquito el blog. Sabes que como está fatal traducido, intuyo qué es lo que dices.. muy bonito.Por cierto he visto el video que has colgado del día del aniversario. Qué bien organizado.. todos los amiguetes poniendo los cascos.. Bueno me ha dado bastante penita, Marina. Buff.. todos menos él.. menos ellos...
Arriba.
Elena
Marina, jo ara sé el molt que ajuda de fer un blog on expresar el que sents.És també una manera de dedicar un temps a aquest fill a qui ja no podem dedicar-li res més que aquests escrits plens d' amor.A més a més aquest blog igual que a mi m'ajuda molt estic segura que a tants d'altres pares també , perquè et fa sentir acompanyat en mig el dolor.
Un petó.
Marta
Publicar un comentario