viernes, 3 de abril de 2009

PETER PAN HEM TROBAT SA TEU CAMPANETA






Marc , amor! quines coses ...hem estat el cap de setmana a CA N EVA,malauradament, PARES NOUS!...l Adrian i la Pilar, viuen a Mallorca,
peró ell és Argentí i pilar vasca..la seva "campaneta", després de molt lluitar.
els deixava el 10 d octubre.
SÍ,Marc, és la seva "campaneta", és una história molt maca,em va sorpendre molt
quan l Adri que m estava ensenyan la "LUNA",(quin nom més maco, eh!) se l ha tatuat al braç,doncs parlant va sortir el nomde "peter pan", jo l hi vaig dir ,
=PETER PAN , ÉS MEU!=
i aixís vaig saber el perque de sa seu campaneta....
Aquesta trobada hem conegut , oriol izquierdo, i dolors la seva dona, que ja he
comentat en alguna ocasió parlant del seu llibre de poesies"MOMENTS FELIÇOS"van perdre fa 4 anys la seva filla Clara.
Quin matrimoni! quants "moments feliços ", vam passar , sentint los parlar.
I sobretot , sentir ses seus poesies , lleguides per ell mateix...
També van lleguir un petit fragment d un llibre escrit per la Dolors.
van ser moments a la vegada , durs , de llágrimes.Cada poesia d Oriol , de la última part del llibre , semblava escrita expressament per cada un de nosaltres.
Van quedar se a dinar , i vam intercambiar opinions a sobretaula.
L oriol quan el veus és una persona seriosa, tranquil la ,peró VA PARLAR EL NOSTRE IDIOMA, IGUAL QUE LA DOLORS..
Que millor que acabar amb una poesia ...
DESPERTAR
Saps quans anys d aquesta vida
no donaria
per tornar te l abraçada
que no em vas fer
l albada de l últim dia
quan t abraçava
amb la inútil esperança
de retornar te
amb els besos la mirada
amb les mans aquell somriure
amb les llágrimes les llágrimes
amb el meu alé l alé?
Saps quants anys d aquesta vida
no donaria
per tenir te víva encara?
Ara dorms molt lluny d aquí
i dorms amb mi.
Oriol izquierdo"Moments Feliços"
les escriuria totes...
deixaré un petit , petit fragment de la poesia CONVERSA,
tota ella és preciosa, avui et deixaré ses paraules que em van emocionar tan
al lleguir la,que no parava de repetir ho i repetir ho...
CONVERSA
.........M ha semblat que somreíes amb els ulls que tenies
quan encara eres tu i els teus ulls em sonreíen.
M ha semblat que em parlaves amb aquella mirada
d abans que tot ho deia i he buscat el somriure,
els teus llavís, les mans , l escalfor, l alegria.
.......
.....
Ja veus ara qué queda de mí, de tots nosaltres.
ja veus fins on escanyen les ganes de parlar te.
ja veus on sóc , jo que mai no dubtava.
Un petó com sempre dolç i tendra, cuida de la LUNA,
Ara ja esteu junts al país de MAI MÉS......

1 comentario:

Anónimo dijo...

Quina campanilla tan maca que li heu buscat...!!
Una abraçada molt dolça,
Yasmin