Amor, saps aquesta setmana hem coincidit tots 3 ,sense dint so, fins avui.Q ue ara comencema veure que és veritat, que no et veiem , no tornes, no és cap somni.
Ahir la Sandra em va dir , estic fent un dibuix i explicaré ,que veig...avui l he vist....l he entés,
peró ara ella me l ha explicat.
Hi ha una nena amb un cap plé de dubtes ,imolts ? ? perque perque.
LLavors, posa , veritat , mentida, somni, realitat...perque a mi?
I ara , abans d anar al cole em diu , "mare, mira, que t expliqui una mica es dibuix".
I em diu, és que semblava un somni tot , que no podia ser , i, ara....cada dia veig que és veritat.
Saps ?el pare dinant, m ha dit lo mateix .."tinc una sensació molt rara...ara m adono QUE MAI MÉS"
fins ara pensava que no podia ser.
BÉ , AMOR,jo ja no t escric tant , a la Sandra també l hi agrada col laborar amb es blog...
I que t haig de dir ..tot el dia et parli...
QUE ÉS INJUST!
Que vas volar massa aviat!, per aixó ets , es nostru PETER PAN,amb el que t agradaven es nens...
SEMPRE MÉS HO SERÁS.
De petita van explicar me una história , que ara resulta que els que l explicáven l han cambiat.
Si eres bo ,aniries al cel , sino a l infern...
Ara resulta , que no existeix l infern!
jo crec que han vist que l infern el tenim aqui a la terra, i no parli per mi...he vist molt,ara
AMOR, tristement he sentit el patiment de tanta gent....
Tenim el cor trencat , una ferida que sagna i sagna.
Ara sabem el mal que f enyor.Fins on pot coure sa ferida que fa l abséncia..
I...que NO TORNARÁS!
peró vaig llegir un llibre , i una mare l hi donava les grácies as seu fill..
I vaig pensar el mateix...eh! ja t he dit que sempre dic lo mateix , amb diferents paraules..
peró és lo que necessiti.
GRÁCIES PER HAVER ME ENSENYAT , SÍ , TÚ I AMB TÚ, VAIG APENDRE A SER MARE..
com ho vaig fer ? o com ho faig?, sempre s intenta anar pel camí que un creu que és correcte.
Del que si estem orgullosos, és d haver viscut per vosatrus , tot el que hem pogut..
Si ara em diguéssin per tornar enrredera , al 3 de novembre de 1993 al Trueta, sapiguent
que em deixaries tan aviat,
TORNARIA A TENIR TE.
HEM VISCUT 14 ANYS, TAN PLENS ,aquest dia l hi deia al pare , ara que , teniem salud,
ens estimávem tant, i erem tan feliços tots 4.....se n s ha trencat tot...
I ,aixó , no curará,MAI MÉS..
A més, ja no som ni serem es mateixos, ni sa teu estimada Sandra, i tinc por !..com poguer
continuar ?..es cap et domina es pensaments...al acabar el dia ja no pots més...
Parlen de que el dol ,passa per unes"fases" "etapes", que amb el temps, el dolor i será , peró diferent.
jo no sé ni a quina fase estic....si, sé que n he passat una , doncs diuen que és quan realment
t adones que és veritat i no un somni..peró ,si les pitjors són les que queden....!
Es caps de setmana , el que més esparávem , ara a l hora d esmorzar, parlem i parlem per no
estar un moment en silenci, i veure que som 3.
El pare no ha pogut trepitjar més el camp de fútbol, a mi sortir pel poble, m angoixa,
veure el mar ,ÉS VEURE T A TÚ.
I sortir fora em cansa...
Ens sentim ,MOLT ,estimats i recolzats ,per FAMÍLIA , AMICS,i tot UN POBLE.
Peró ,ara hem vist que aixó ho hem de viure realment nosatrus 3.
PETIT MEU,continuaré,parlant amb tú.
"la ploma a la dreta ,
el cor a l esquerra,
i tú a tot arreu"
haiku japonés.
"El millor lloc del món és aqui mateix"Francesc Miralles.
També escriu"qui marxa sense acomiadar se , mai no se n va del tot"
"algú que té qui el plora ja no está tan sol"
Amor , tu estarás entre nosaltres doncs NO PARAREM DE PARLAR DE TÚ.
UN PETÓ DOLÇ, MIMÓS TENDRE...I UNA ABRAÇADA DE SES QUE TAN T AGRADAVEN, DONCS EM DEIES QUE ERA MÉS BAIXA QUE TÚ.
LA MAMA
.JPG)
.JPG)
11 comentarios:
Marina, ja et vaix dir que el dolor mai es curara totalment! pero si que fara cicatriu! una cicatriu que quan la pensis diras, Perque? perque a mi? que he fet jo? pero agafaras aira, et tocara la tramuntana, miraras al teu voltant i veuras la Sandra, l'Esteva, es familiars, amics, els ocells, els arbres....en fi la naturalessa i pensaras "que es el que mes li agradava?" i diras "viura" llavors per tots aquets ""factors naturals i esers"" tindras ganes de viure i ho faras de un altra manera, amb un recor dolent, pero ho faras.
Ara aprofita el bon temps d'aquets proxims dies per sortir a pasetjar i pensar i mirar, sempre la naturalesa ens sorpren i sempre la podem relacionar amb algo (ja entens el que et vull dir)
Un petunass.
Hugo Garcia.
M' agradaria fer teva la meva certesa que en Marc us està esperant al final del viatge.I l' únic que cal fer és esperar.Però mentre esperem podem fer el que ell estarà content de veure'ns fer.La ferida cou molt,i res la curarà.Però a vegades els ferits tenen més força per viure que els sans,que no aprecien el seu benestar.
Una abraçada.
Marta.
que bonic i que cert el escrit de la Marta.Seguio andavant estimada familia i apreneu a riure, Ja sebeu que en Marc es el que vol. Amaga en el fons de es teu cord aquet profunt dolor i somriu Marina,somriu.Aixi al final de aquet viatge cuan os retroveu amb es vostre estimat Marc ell podra estar molt orgullos de tots vosaltres.
una forta abraçada i no oblideu que os estimi.
MªTERESA
Estimada m teresa, si t han agradat ses paraules de la Marta ...
m agradaria que entressis en es seu blog,és la mare d en DAVID BAGUDA,si clikes , desde es meu blog hi entrarás.
Va perdre en David el desembre...
eren del mateix any que en marc,
la Marta i jo també, sa moto era sa mateixa de diferent color..
peró vull que llegueixis l escrit sobre ."la roba cremada"
a mi aixó , m ha mortificat un any..aquell dia , NO PODIA PARLAR...
arrel d haver parlat amb ella i fer la pregunta a molta gent,finalment,
JA SÉ QUE NO ACONSSEGUIRÉ ,RÉS.
Peró he escrit per saber quin criteri fan servir les funeráries.
N hi han que et donen la roba, que et deixen portar roba per vestir lo.
a mi no s em va preguntar RÉS..
era LA MARE,i van decidir , fredament, per mi..
ja t explicaré. UN PETÓ.
Marina, aquest dolor sempre el tindrem dins el nostre cor, mai tornarem a tenir les coses igual que abans, però hem de lluitar amb força per tornar a il.lusionar-nos a la vida i sempre ho farem com un homenatge als nostres fills. Jo, tot el que faig està clar que no és com abans, no tinc tanta il.lusió ni li trobo el què a moltes coses, però absolutament tot ho faig amb l´amor que porto dins i que ell em dona cada dia. Una forta abraçada i molts petons a tots quatre. Carles de Menorca.
ESTIMADA MARINA, avui he llegit el teu escrit mas arrivat al cor, bueno sempre mi arrives, pero no sè si es que comença la primavera, però em sentu mes sensibble, axí que no te cumentaré rès sobre el teu escrit, però si que li diré a la MARTA que crec sinserement em el seu cumentari, i que quan la nostre existençia arrivi al seu final,ELLS serán allà esperan nos, emb un sunriure i ens diran OS ESTAVEM ESPERAN , el temps no tè lloc
que fort,estic sensa paraules aixo no te explicassio.Ja amb diras que et contestan i no estaria pas malament fer una recollida de firmas en senyal de protesta. Amb vull informar aveure que es fa aqui pero jo casi et puc assegurar que la entregan als familiars que es el correcta.
una forta abraçada preciosa
Mª TERESA
m teresa, la Marta per el seu costat i jo per el meu , hem escrit perque se n s ,dongui una explicació.
quan la tinguem , ho pensem publicar al blog.
Vas llegir , l escrit de la Marta ÉS MASSA,com descriu el que han CREMAT.
a , MÉS , EL QUE JO DIC A LA CARTA..
l imatge i el record des meu fill,
la veig dia rera dia , i em desperta , no EL CONEIXIA, tapat amb un llençol , com un vell, maquillat...
mira , quan el vaig veure et juri que vaig dir"VEUS S HAN EQUIVOCAT"
i sa meu mare va dir"ens hem equivocat de sala"
UN PETÓ.
I el que vaig dir , "cremat" , ni que tinguessin una enfermatat
contagiosa...
Avui e parlat amb un señor de una funeraria i le explicat el que diu la Marta en el seu escrit.
Dui que si els varen fer la autopsia que la roba que portan no els i treuan la tallan i es per aixo que no la entregan ja que esta tota estripada. De tota manera es molt i molt lamentaple.
Un fort peto preciosa meva.
Es veritat que es teu Marc no semblava ell nosaltres varem anar a veural a la funerari.
Val mes recordarlo com era.
Tot es desesperan intenta no pansari masa encara que ja se es molt facil de dir.
Os estimi bonica.
MªTERESA
Estimada Marina.
Es un somni que costa de despertar perque si et despertes no t'agrada lo que veus, però de mica en mica el nostre cos va tornan a la realitat.
Una forta abraçada per els quatre
Mercè.
Estimada Marina,sens cap dubte tornaria ha viure tot lo viscut.
Un petó.
Mercé
Publicar un comentario