viernes, 20 de marzo de 2009

AVUI FINALMENT....HAS VINGUT!


Finalment!!aquesta nit , després de 444 dies t he somiat.
Quina cosa més casual ,444...!
Avui el que tan , tan esperava ha passat.
Peró saps , AMOR, m he aixecat desseguida , molt , molt malament....i he vist ,que preferixo ,VIURE RECORDAN TE , que no , tenir un somni , del que, quan despertes...no hi ha paraules per expressar el que el cor , i el cap han sentit.
Saps ? , el cap i el cor , lliuren dia a dia una batalla contre aquest dolor, i sempre fan que em quedi, sense forçes.
Com t anava explicant, avui ,ha sigut una nit dolenta ...de cop he sentit com la Sandra es movia molt,
cosa que ella no fa mai.Sempre , eres tu el que sentiem moure...i fa tan temps, que desperto a mitjanit
i em quedi amb silenci esperant ,sentir un soroll que com tants atres ha desaparegut d aquesta casa.
Doncs al sentir el soroll, el cor m ha començat a bategar molt fort..volia aixecar me..peró he pensat ......
I , no ho he fet, perque sabia ..que obriria ,aquesta porteta que =Mai l he tancat del tot .. ,no t agradava,= i m angoixaria i em trobaria pitjor...
He aconsseguit agafar el son...I..HAS VINGUT! T HE VIST! ERA TAN REAL!
peró el despertar ha sigut molt dur.
Parlant amb atres pares quan ens trobem , el tema dels somnis és un dels que solem parlar, i com en tot a la vida no tots tenim les mateixes vivéncies i reaccions davant el mateix.
Hi ha molts pares que per ells , és la millor experiéncia. i quan s aixequen es troben molt bé.
D altres , com avui formará part la meva experiéncia , és EL PITJOR, dels somnis..
i no per el somni , ni molt menys!, sino per el despertar...OBRIR ELS ULLS, i adonar te on ets , i quina és
la dura realitat.
He recordat tan tan , un pare amb el que vaig tenir una conversa..jo l hi deia que no havia somiat encara amb tu , peró el pare si , i deia que era lo pitjor que et pot passar , he vist aquell para ..plorant de nou
quan aquest dia m explicava a mi el que va ser somiar el seu "petito", i he pensat, "Amic tinc ganes de veure t, abraçar te ben fort i dir te , soc una de les teues."

Amor meu...la "MAMA", =paraula que remarqui , doncs a Cadaqués ,sol ser sempre , MARE,peró tu em deies mama, en cambi la Sandra no m ho ha dit mai....i nosaltres sempre deiem , "escolta a la mare"per exemple..=
com t anava diguent, sa teu mama , s estima més patir dia a dia ,recordant ,que no veure t en ..."un somni"
Testimi tan , vas sempre amb mi, som dos en un , ets sa meu segona pell, a vegades em parlen i jo he desconectat i t estic veiguent.

Ara tornará una nova primavera , en el calendari, i diuen que aixó et fa sentir millor..
i avui pensava , si perque la foscor no m agrada, ja va amb mi dia a dia, peró també s em fa dur , doncs
surti pel poble i et busqui , no et trobi..i veig arribar excursions d adolescents , sempre els miri ,intenti veure quina edad deuen tenir, a vegades , un jersei , unes ulleres , uns cavells....em porten a recordar te.
PERÓ , MAI , MAI ,
UN SOMRIURE!
ERA ESPECIAL....
T enyorem petit...peró SEMPRE PARLAREM DE TU ..AIXÍS
VIURÁS!!
un petó..mama

3 comentarios:

Mercè dijo...

Estimada Marina.
En el dia a dia trobem tantes coses que ens fa connectar amb els nostres estimats! Però hem de trobar el punt que no ens faci tant de mal i poder respirar més serenes.
Un peto i una abraçada per tots quatre i familia.

Anónimo dijo...

Hola Marina, hem de trobar la part positiva de tot el que esns passa. Jo encara no he tingut somnis amb el meu príncep però la meva dona sí, i l´hi passa com a tú, que el despertar és molt dur, però intenta, com tú també fas, trobar l´equilibri entre el cap i el cor. Una cosa és ben clara, l´amor que ens donan i li donam és tant fort que ningú ens el podrà treure´l. Una forta abraçada a tots quatre. Carles de Menorca.

Antonio dijo...

Que suerte que tienes Marina, yo no sueño con él. Tal vez sea Marc que se quiera comunicar contigo de esa forma. El te agradecerá que te haga ilusión que sueñes con él,ellos están muy cerca, más de lo que pensamos. Bueno no me enrollo más,hacía días que no entraba y gracias gracias por contarnos como está vuestro corazón y como era (es) Marc.
Dale un besito al ''sensillo'' y a Sandra. Este finde nos vemos.

Antonio