lunes, 20 de abril de 2009

"JOANA " POESIES DE JOAN MARGARIT


Per sort, el que no he perdut , al contrari a part dels que tenia , n he fet de nous,
tinc BONS AMICS.
Amics que sé que quan vull els tinc , peró em deixen el meu espai,Amics que ploren a la seva intimitat en Marc , s els humitegen els ulls quan ens mirem..
Mai ens deixaran....
uns d aquests , Amics , ja van regalar me , el llibre "MOMENTS FELIÇOS",
que perdoneu si em repeteixi...peró , grácies a ells , he tingut es "meus moments
feliços" , i a més , grácies a la fundació acompanya, CA N EVA,he conegut ORIOL IZQUIERDO.
Doncs fa dies em van regalar ,"JOANA" , un llibre de poesies de JOAN MARGARIT.
Sa primera edició, d aquest llibre data del febrer del 2002.
Sa meua és la cinquéna impressió,gener del 2005.Edicions Proa.

M ha agradat tant el pròleg, a part , evidentment de ses poesies , unes molt més
que d altres.voldria compartir algun petit fragment amb tots ,sapiguent , que
estem junts amb molts en el mateix camí, que ens respectem ses opinions.
peró per mi , joan margarit , ha dit el que en el seu moment , a sa seu manera ,
vaig compartir amb Oriol Izquierdo, i Dolors , sa seu dona.

pròleg

Del que sento envers el demá,el més semblant a una certesa és que la joana i jo no ens tornarem a veure. Com seria de diferent la vida si la mort fos esperar molts milions d anys per poder nos retrobar, encara que només fos durant uns breus instants. Peró l abisme que ens separa és l abisme del MAI MÉS.
Els anys que hem viscut junts són ara l únic contrapés i el meu tresor.............
.....Faig front, doncs, al terror més pur, quan les coses quotididianes no es reconeixen i es tornen amenaçadores.Per aixó, a vegades plorem, la Mariona i jo , perduts en l estrany indret on ens ha abandonat la mort de la nostra filla.
EL CORB DE POE , JA NO DEIXARÁ DE REPETIR DINS MI EL SEU SEC
NEVERMORE. Joan Margarit

Vos he escrit algun troçet d un próleg ,on una"mare" , com jo,s ha emocionat,
llegint lo tot. he llegit com era la Joana, l AMOR, que va donar.M he sentit identificada, a més de compartir opinió.
Hi ha algún troçet que l he remarcat jo...perque ,ses paraules sembla que parlin per mi.

Ara escriuré una de ses moltes poesies,que joan escrivia a sa seu estimada joana , i ha compartit amb tots nosatrus.


NO HI HA MIRACLES


Plovia amb deixadesa.
A les nou de la nit=dinou d octubre=
la Joana arribava espantada al quiròfan
voltada per nosaltres, que ens quedàvem
en la saleta mal il luminada de vora els ascensors.
Diu, que ella,en un intent desesperat
de salvar se , va dir t estimo , al metge.
Esperàvem la fada que ens tornés
la joana tranquil la , de sempre,
els ulls espurnejant de confiança.
Ales onze, mirant per la finestra,
les gotes de la pluja relliscaven
pel vidre com si ho fessin per la nit.
La nit era la fulla d una dalla.¨




L ESPERA

Tantes coses et troben a faltar.
Cada dia está ple d instants que esperen
les mans petites que , tantes vegades,
van agafar les meves.
Ens hem d acostumar a la teva absència,
ja ha passat un estiu sense els teus ulls
i el mar també s hi haurá d acostumar.
El teu carrer, durant molt temps encara,
esperará davant la porta,
pacient, els teus passos.
No se n cansará mai perquè, esperar,
ningú ho fa tan bé com un carrer.
I jo sócple d aquesta voluntat
de ser tocat per tu, mirat per tu.
I que em diguis què fer amb la meva vida,
mentre els dies de pluja o de cels blaus
ja estan organitzant la soledat.

Joan Margarit

UN PETÓ MOLT MIMÓS ...T EST IMI ..
MAMI

2 comentarios:

Anónimo dijo...

A veces no encuentro palabras, no se que decir y con este poema y este trozito del libro me hace entender como os sentis y todo el vacio que teneis, solo te digo que me alegra que hayan encontado un lugar donde cobijaros y que les de un poquito de energia.

Un besito inmenso de todo corazon

Marina Noguer. dijo...

A VOSOTROS QUE ESTAIS A NUESTRO LADO..
UN ABRAZO.
Y ESPERO ENTENDAIS ..Y NADIE TENGA QUE SABER ..LO QUE ES ..EL CORAZON , PARTIDO ..DE UNOS PAPIS...
QUE NI TODO EL AMOR QUE AHORA NOS QUEDA Y NOS DAMOS ..PODRÁ CURAR LA HERIDA...