marc, carinyo.....casi que avui no calen paraules.
Quin SANT JORDI,més trist, més buit , sense sentit...
tantes llágrimes vam deixar , que ses Roses ,sembla que s obrien per PARLAR!
Aixó sí, aixó , és senyal que tenim molta gent al costat, no solsament
amb ses Roses, sino amb ses paraules d ánims, i el coratge que ens volen donar ,per seguir.
seguir! peró, com? si tu no estas fisicament aquí, i aixó junt amb la sandra, era el que ens feia SEGUIR, anar endevant , lluitar , perque
la felicitat que teniem tots 4 junts continués.
Per la sandra ho farem! de moment, amb treballs a aixecant se ...
Amor meu , ses dues imatges que hem posat, més ses que vaig veure a sa "farola ", i on estás....parlant soles.
Inclús un llibre que em van regalar, es titol sembla que ho diu tot, veritat?
El pare ,ja ens va fer arribar de bon matí a la sandra i a mi,ses ROSES
que , ....deia es seu missatge...ELL HAURIA VOLGUT QUE SA SEU MARE I SA SEU GERMANA ,TINGUÉSSIN SA , "SEU ROSA".
I, quina sorpresa , quan jo estava molt enfonsada i tocan sa porta dos Amics Teus , venien a complir el desig que el pare els havia encarregat.
El que va acabar amb mi va ser es missatge que portáven:
que no et sorprengui
que al veure la bellesa d una rosa
o al veure el mar, o qualsevol altre cosa
de cop...digui el teu nom!
MARC! MARC!, vaig cridar jo....T enyorem, t estimem!
un petó IMMENS ,no podrá ser tan com l AMOR que vas donar.
MAMA.
.JPG)
.JPG)
4 comentarios:
Estimada Marina,
de roses ,les més boniques i perfumades ,en Marc en té per tu de ben guardades.
Si estàs atenta segur les veuràs.
Pot ser no amb la forma que esperes , ni en el moment que desitges. Això sí, sempre carregades d'amor.
Una abraçada.
No se que decirte Marina, no puedo dejar de sentir y llorar porque se el dolor que sientes, las madres que hemos sufrido la perdida de un hijo, sabemos lo que se siente y lo que nunca dejaremos de sentir, ese vacio irreparable. Como habrás visto (el blog de pitu) yo perdi a mi hija de la noche a la mañana, nunca mejor dicho salio de casa a las 7 de la mañana y ya no volvio, el dolor no es comparable ni con el que alguien te arranque el corazon.
Te entiendo perfectamente, pasan los días y a pesar de querer hacernos fuertes por nuestro otro hijo, yo tengo otra hija de 21 años, siempre tengo esa tristeza en el alma, que sólo se iria si pudiera abrazar a Cristina y tener su sonrisa nuevamente.
Marina, te quiero, y os quiero por que os entiendo perfectamente, puedes contar conmigo cuando quieras, te dejo mi email laparra-05@hotmail.com
pILAR
http://pitucris.blogspot.com/
Sabes Marina, yo te envío otra Rosa, la más bonita que salga en mi jardín... bueno,o si no, elegiré una para Alex y otra para Marc.
Y este abrazo.
Elena
Publicar un comentario