Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
3 comentarios:
sandra , pitufina..rés podrem fer com abans .
Hem tornat a començar..peró amb una ferida ...
peró Carinyo , el pare i la mare , lluitarem , per tu..continuarem fent TOT el que tinguis ganes de fer...
T ESTIMEM , IGUAL QUE ESTIMEM EN MARC....
A tu et tenim fisicament , i en Marc , no.
Peró hem sigut i som es pares ,
d en Marc i la Sandra, i per vosatrus , ha valgut la pena TOT!
vIVIM EL DIA A DIA , SAPS QUE EL TROBEM TANT A FALTAR...L ENYOREM TANT...
Peró CONTINUAREM ...amb dolor, peró ENDEVANT.
T'estimem molt Trasto!!!
Pensi que allà on sigui segur que t'envia totes ses forces per poder fer aquelles bromes que feieu tots quatre sense que ses llàgrimes hi estiguin presents.
Sempre estarem es teu costat.
Ricard i Laura.
Que contenta estic amics estimats.
clar que teniu que fer ses bromas com abans. I estic contenta de veure que poc a poc o esteu conseguin,
Vull donarte las gracias Marc per ajudarlos a seguir endavent .Jo se que tu estas amb ells i que mica amb mica conseguiras fer-los feliços.
Petons a tots amics estimats . Pares de en Marc i la Sandre.
Petons de dins es meu cord.
OS ESTIMI
Publicar un comentario