VOLDRIA PARTICIPAR SOLA
EN AQUEST JOC TANT CRUEL,
M ´AGRADARIA QUE FÓSSIM SES ÚNICS
AMB QUI LA VIDA NO HA TINGUT PIETAT.
QUE NINGÚ PATÍS L´ANGOIXA
DE NO PODER RESPIRAR, DE PLORAR
RECORDANT UN SOMRIURE QUE
JA NO TORNARÀ A SENTIR.
NO HAVER D ´ABRAÇAR MÉS MARES
INTENTANT TROBAR
UNES PARAULES DE CONSOL
QUE JO NO TINC.
VOLDRIA NO VEURE MÉS UN POBLE
TRENCAT PEL DOLOR; DESFET PERQUÈ
UN DES SEUS SE´N VA MASSA AVIAT.
PERÒ NO PUC.
FA TEMPS QUE ES MEUS DESITJOS
JA NO ES COMPLEIXEN.
EM DESPÈRTI CADA DIA PERÒ
FA MESOS
QUE HE DEIXAT DE SOMIAR.
I, MALGRAT TOT, TIRARÈ ENDEVANT,
PER EL PARE PER LA SANDRA
I AVUI TAMBÉ PER ABRAÇAR
UNA MARE QUE HO NECESSITA
MÈS QUE MAI.
INTENTARÈ TRANSMETRE UNA MIRADA
DE COMPRENSIÒ; QUE SERÀ UNA LLUM
INÙTIL
EN UN POU TANT NEGRE.
MARC,avui ja no et puc parlar, amor meu ..tot torna a començar,
es nostru cadaquès , torna a viure aquell maleït 30 de Desembre,
avui , en xavier seriñana riera .....
Ho senti.....ses llàgrimes, es records , el dolor , la ràbia , l´impotència, l´ofeg,la foscor,
es crits...tot es repeteix dins nostru......UN PETÓ.
NO OBLIDEU QUE VOS ESPEREM
I NO ESPEREU... QUE VOS OBLIDEM.
.JPG)
.JPG)
6 comentarios:
Xavier, en aquests moments res consola als teus pares,ni a la teva família.Però vull que sàpiguen que em tenen a mi, que hi comptin.
Marina,porta' ls una abraçada d' amor de part meva.
La vida és cruel,molt cruel...
1 abracada molt forta i ànimss!!
la vida es injustaa...
Tasar
No hi ha dret!!
Molta força i a seguir lluitant...
Una abraçada!!
Marina estimada, una vegada mes es nostre Cadaques es vesteig de dol .... Quina injusticia.!!!!!!!!!
Pensi tant amb vosaltres es masa aviat per tornar a reviure tanta tristor i desconsol.Pero comb tu molt be dius tens la obligacio de seguir endevant per es teu marit i per i per sa teu filleta.
Avui no amb surtan ses paraules, perdona pero no se que dirte .Tant sols que os estimi i que pensi molt amb vosaltres.
Un peto molt i molt fort.
I avui mes que mai un per en Marc i un per en Xavier.
Os estimi
Estimada Marina,
les teves paraules m'han transportat tres mesos endarrera, quan el meu poble també es va tornar a tenyir de dol i de dolor, per partida doble...
En aquest moments res s'enten, res et dona consol, res et dona llum... la foscor és massa densa i el dolor massa gran... revius moments massa durs, i el cor torna a bategar amb força i amb molt de dolor, simplament al pensar que una nova familia a de passar per l'infern, i recorrer aquest camí tant dur i tant dificil de fer.
T'envio mil abraçades d'amor i petonets ben tendres.
Una forta abraçada per la familia del Xavier.
Brígida
Estimada familia, os envio tot el nostre amor.
Publicar un comentario