

3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
2 comentarios:
Marina!
No tinc paraules...
Sou molt forts!!
Ara el meu cosi fera companyia en marc, i el cuidara com sempre feia amb mi!
Xavier t'estimii!!
I a tu Marc tambè!
Irina
una abraçada immensa x tots!!
ben segur que en xavier cuidarà de tots els petits...
Un petó allà on sigueu...sempre estareu amb nosaltres....
Xavier la vida al teu costat ha sigut IMPRESSIONANT!!!
Yasmin
Publicar un comentario