Marc, tinc tantes ganes de veure´t, abraçar-te,sentir-te!!
Tot el que tinc ara, en aquesta "nova vida", son ,Forts Atacs d´Enyorança.
Arriben en qualsevol moment , a qualsevol lloc .
Quan menys ho esperi.
Comença en el cap ,al arribar-hi un record, una olor ,una visió d´algo.
Tot seguit es produeix com una descárrega que em corre per tot el cos,
senti com si anés tocant cada órgan del meu interior ,cada molécula.
Em fa mal el pit,un nus a la gola , m´ofego, tremolo fins acabar plorant de dolor.
Lo dolent és quan arriba en un lloc on vull dominar la situaciò.
Aquests moments que vull descriure però tant em costa, apareixen cada vegada
amb més frecuència.
I ...És que no hi ha un minut d´aquest "senseviure"que no estiguis present en mi...
Quan més acompanyats estem , més recolzats i més estimats , és quan més sola em trobi
doncs és quan veig que l ÚNIC que em falta ets TÚ!!
Avui torna a ser un dia dels difícils.
Demà 20 de gener.
Com esperaves aquest dia!!, per pujar a ST. SEBASTIÁ amb es teus amics.
Molts dies abans ja en parlaves , i parlaves.
Marc et trobi tant a faltar, em costa tant seguir lluitant.
Continuarè pujant aquesta muntanya , no sé , ni m´importa si no arribi adalt.
El que sì sè és que no tornarem a estar tots 4 junts fisicament.
I com dic , marxaré sense tenir es meu fill al costat.
Fins el meu últim alé , diré es teu nom , perque TÚ estarás amb mi.
UN PETÓ.T´ESTIMI.
mare
.JPG)
.JPG)
7 comentarios:
Enyorança d'un fill...només una mare que l'ha perdut sap que el dolor que se sent amb l' enyorança pot paralitzar-te física i psíquicament.Hi ha moments que,com tu dius, per un record,una olor,... sents que torna aquest dolor que et traspassa l'ànima i no et permet de fer res més que sentir dolor.
Crec Marina que el tamps ens farà capaces de saber dominar aquest dolor, i encara que ja sabem que no marxarà mai,haurem trobat recursos per poder-lo controlar nosaltres a ell i no al revés.
Un pètó.
HAY ESTIMADA, quans dies..... et volia troca, però jo tampoc he estat gaira bé... mals dies, que te ting que explica a tú, nomès dirte que estic em tú per tot i que et porto dins meu, intentem en mica en mica com diu la MARTA pode dominar aquest dolor que ens afoga i no ens deixa respirar. una estimada inmensa
Marina estimada,no saps el que et trobaba a faltar.
Com molt be dius la anyorança de es teu estimat Marc mai desapareixera, pero mira que diu la Marta....haureu de trobar recursos per poder-lo controlar
vosaltres a ell,no ell a vosaltres.I jo estic segura que ben aviat podras controlar aquet malait dolor.
Molts petons bonica i molts anims.
I ja sabeu........OS ESTIMI
Estimada Marina,
L'enyorança per ells es forta, pero el temps la fa viable, suau, "petita",.... has de ser forta.
Ahir era l'aniversari del meu germà, que ja no tinc fa 20 anys (tambè d'accident de moto), i com sempre l'espelma del record va estar enceça a casa, com cada any. Es dur, no oblides mai, pero com diu la Marta mirem de dominar el dolor abans que ell acabi hem nosaltres.
S'ha t'estima
Mercè de Torroella
Estimada Marina, et comprenc molt bé quam dius (atacs d'anyorança) per una olor, per un color per la presencia d'una persona per unes paraules hi ha tantes i tantes coses i tants moments que ens fan conectar amb els nostres fills!
Un petó i una abraçada des d'AMER.
Espero que un dia ens podrem veura per fer-nos una forta abraçada.
Mercè.
Marina, soy Vane la mami de Diego, ataques de añoranza, muchos...sabes a mi cada vez me dán más, sin esperarlos, de repente....en el autobús, en el trabajo....donde me pillen.
Te doy las gracias por el comentario en el blog del peque, es un cuento precioso verdad???? muchos besos para el cielo
Publicar un comentario