Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
3 comentarios:
Preciosa canción Marina, dice tantas verdades.....es perfecta para todas las mamis...un besazo mi niña, y otro enorme para el cielo
La mare del cantant té la gran satisfacció de sentir l' agraiment del seu fill en una cançó.
Nosaltres haurem d' esperar una mica més perquè en Marc i en David ens ho puguin agrair.
O pot ser és al revés?Som nosaltres les que voldríem poder agrair-los aquests anys de joia que ens van donar.També haurem d'esperar una miqueta.
Barcelona està tota nevada, soposo que Cadaqués també. Os vindrem a veure molt aviat. Un petó molt fort a tots. Rosa de BCN
Publicar un comentario