martes, 22 de junio de 2010

"REVETLLA"

Demà:
Nit de Revetlla  Amor meu. Tercera sense Tù.Nit màgica ! Foc , llum ,soroll,olor a pólvora.
Com t´agradava!.Començaves ses vacances amb una nit molt especial.
Ja fa dies aquest cor sent tot el que s´apropa,i aquest cap dona voltes i més voltes.
(ara recordi quan van explicar-me com hi ha animals que senten el que "vindrà"(en el fons tenim tant de ses animals).

Avui:
Avui ha sigut un día molt especial. La sandra ha acabat un cicle . Ha passat una etapa , per començar es proper curs l´e.s.o.
Ens ha fet molt contents.l´hi ha anat molt bé.
ja saps com l´hi agrada estudiar, i lo responsable que és.
Com t´hem trobat a faltar!!
Es día que acabaveu el cole feiem un dinar "especial"no paráveu d´explicar coses molt contents perque
ja s ´havia acabat el cole.Miràvem ses notes i la sandra que era mès petita ja esperava sentir que et felicitàvem per alguna asignatura que ja "saltava "  diguent-mos lo que havía tingut ella.Tot seguit, tù -au, va nena calla! Ella encara parlava més. ses rialles passaven a ser crits.També estaves molt content,podries dormir es matins!,tot i que el  pare ja t´anava recordant que no sempre seria aixís , doncs hauríes
de treballar.A la tarda ja quedáveu per anar a banyar i parlar de la nit de sant joan.
Que si tenies tants petardos d´aquets ,tants de ses atres,que si una font.
Avui amb la sandra s´han repetit unes situacions que vaig viure amb Tù.S´han acomiadat de profes i companys del cole , doncs ja iran a l ´institut,i  curiosmant sa seu tutora de sisè ha sigut la carme , que també va ser sa teua. Irà a sopar amb ella i as seus companys a la pizzeria,com vas fer tú.
Es troben a la mateixa hora .I , s´ha repetit la mateixa situaciò a sa casa al "negociar"   l´hora de tornada.Aixó és cosa del pare,eh!!


(diuen que el que ens queda son els records...Siiii...i bons!!però que trist poguent viure un present !!)
(Marc,ho senti , avui he "pecat" . He tingut enveja.Sí Marc, enveja des pares que poden viure un final de curs , "normal " )


"Ahir" :
..però si aquest viure no té temps verbal!
l´ahir és cada instant.si lo que no veig és el demá!


Marc t´enyori tant ,tinc tants mals dies ...
Torni a pensar amb aquell maleït día.amb es meu estat de shock no vaig vindra a abraçar-te amor meu!,a fer-te companyia. No vaig estar amb tù en aquella carretera,no podía imaginar que ja no tornarìa a tocar sa teu pell,es teus cavells,sentir sa teu olor.ho senti Marc però quan tinc moments dolents com és normal no pensi rès positiu (aixó no agradarà.Ho senti)


saps?
se´m va trencar es pot on havia posat totes ses teus caniques.M´havies de veure recollint-les amb cuidado ,  cada una que agafava intentava trobar-hi.... qué sé jo! les olorava i pensava ...-ses seus mans
es seus dits van tocar-les .
voldria dir-te tantes coses.No pari de parlar amb tù.
un petó amor meu.T´estimi.
mama

1 comentario:

Elena dijo...

Querida Marina, no me ha funcionado el traductor pero intuyo lo que dices. No tengo a mano tu tfno de casa y he llamado varias veces al móvil. Como te quería dejar un abrazo lo hago aquí.
El lunes busco bien el tfno de casa y te llamo.
Elena