ANDAR CONTIGO

Marc , saps? dissabte vam anar a ca n ´eva a passar el dìa.
Vam conéixer a Mariona fernàndez i a Pep lladò.
Mariona ha publicat el seu primer llibre i en pep toca en un conegut grup de rumba.
La fundació els va convidar  per venir a parlar dels seus treballs ,  tots dos parlan de la pèrdua de la seva parella.
Quina xerrada mès maca que vam tenir amb ells !
Vam escoltar alguna de les cançons que en Pep ha escrit dedicades a loli la seva parella ,
 aquest
octubre farà 2 anys va morir.
"Andar contigo" és la que deixarè al blog.

Ja saps com anem fent camì gràcies a la gran empenta de la fundaciò.
Vaig fent esborranys i molt aviat t´explicarè carinyo com anem caminant, hem fet algùn pas endevant .


ah! "petit" ...divendres vaig trobar a faltar tan es teu comentari ...sa teu opinió .. sempre m´agradava
escoltar doncs  em miraves amb ulls de "fill"...i jo acabava "cofada" .....
No m´havia "decidit " com no ho fet amb tantes coses desde que no et tinc as meu costat..

 Carinyo , aquest setembre podria dir que ha sigut el mes en el que he obert els ulls a la vida que tinc
davant meu.
La mateixa que un dìa "negava".
 no serà MA MÈS LA MATEIXA PER NOSATRUS  ....
però començem a caminar i el gris és més present que el negra..

Jo que quan escoltava pares que portàven mès temps fent camí i sentìa tot el que deien ,pensava..
"cada un és com és ...però jo no arribarè mai a trobar-me aixís....
em conèc i no , no !!
es meu dolor és immens , en marc ho era tot per mì ...


Carinyo ...t`estimi ....
un petó .
mama