ESTIC AQUI CAMINANT...

Carinyo t`escriuria a cada moment...
Voldría trobar  paraules de tot el que m´està passant pel cap i el cor aquests dies..
 escriure un llibre  , doncs si llegueixi el que escrivia es primers dies i ara veig com he caminat.
sì carinyo el dolor és immens , mai mès serem es mateixos, es meu cor està trencat , l´estic apedaçant día a día per seguir ....
però en aquests moments he arribat on em deien i,
 JO , pensava que tal com soc amb lo que t´estimi i lo que ets per mí no aconsseguiría fer mai...
 Carinyo he arribat a un punt , a un"lloc " estrany , no sè si és el primer "replà" d´aquest camí ,
però he aconsseguit la serenor que em porta a reflexionar mès que a cavilar.
a reflexionar tan Marc , tan....


.D´aixó principalment hem estat parlant aquest cap de setmana amb atres pares .
Ens passem el día "cavilan " ...aixó ens porta a pensar perquè ? i perquè a mi? i no ens deixa reflexionar
per arribar a pensar d´una manera que poguem tirar endevant...


saps? al final de cada día después de parlar i pensar amb tù pensi com m´ha anat .
intenti recordar , algùn instant que m´hagin "regalat " o hagi" regalat " jo
un fet petit , una paraula ...un somriure ...una trucada..un sms ...un power...qualsevol petit detall que m´hagi fet sentir feliç..aquesta és sa meu felicitat d´ara...
Abans quan ho tenia tot em comportava d´una manera egoista i mai havia reflexionat al final des meu día..senzillament... cavilava...demà farem aixó ..lo atre ..aniem aquí , allá.....

 ( si ara estiguèssis amb mi de ben segur em comportaria igual ) ..
ja ho diem ...t´ha de passar algo gros a la vida per parar-te i pensar.
I veure que la felicitat tal com la creiem i ens ensenyen no existeix.
La felicitat és només un instant , una petxada de les moltes que fem al llarg del día.
Però aqui nomès pot arribar-hi qui ha patit algùn cop ...crec jo ...


              Des d´aquesta aspra solitud et penso ,
ja no hi seràs mai mès quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
                       Tantes coses 
se m´han perdut amb tu que em resta a penes 
l´espai de mi mateix per recordar-te


Però la vida , poderosa , esclata 
fins i tot en un àmbit tan estricte.
tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te crèixer amb mi fins que el silenci 
m´engloeixi com t´ha engolit per sempre .
                                            Miquel martí i pol.


he obert els ulls marc.
m´he adonat que tinc dos fills .
a tu et porti sempre amb mi , però la sandra  és es meu present.
 Ella és la prioritat mès gran d´aquest meu present.
Ha patit en silenci el seu dol i el meu ....sense ni una llàgrima davant meu, sempre intentant fer-me
el día agradable.
A la sandra la tinc al costat per abraçar-la , parlar-li , fer-li petons..
i a tù te´l s faig en el cor .
A la sandra la porti al costat ..i a tu adins meu....
La sandra ocupa el meu present ...tu present , passat , futur...formes part de mí , anem junt a tot arreu.

I fins el meu últim alè vosatrus sereu qui em doneu l´empenta per seguir amb el pare, no puc oblidar-lo
a ell....TAMBÉ GRÁCIES A ELL HE AVANÇAT .

UN PETÓ IMMENS COM TOT L´AMOR QUE M´HEU DONAT.
VOS ESTIMI....TOTS 4 SEMPRE TOTS 4....
MARE