L´ARC DE SAN MARTÌ

Marc, estem aquì tots tres amb el silenci que fem desprès de sopar. Em sembla que sense dir-mos ho,
és el moment que aprofitem per parlar amb tù , explicar-te com hem passat aquest dìa i recordar com el passavem amb tù i també com seria amb tù aqui.  .Estava  amb es meus pensaments molt lluny d´aquì , a la tele sentia  la veu de l´home del temps, i nomès he escoltat :"l´arc de san martì"...
 saps? he recordat aquest escrit que et va dedicar un professor a "la torre del pirata".
L ´he buscat desseguida per  tornar-lo a lleguir.
Han tornat a mì es mateixos records d´aquell primer cop que ho vaig fer.
Tinc ganes de posar-lo aquì al blog per compartir-lo amb qui no ho haguès lleguit.

Encare recordi aquella tarda que vaig veure es primer Arc de san martì que es va "atrevir " a sortir .....sense estar tù aquì, i jo pensant que no podìa ser que ho haguès fet......


Amor la tardor torna a arribar....i vindrà l `hivern....i...
TÙ NO TORNARÀS.
Et necessitem .....
UN PETÓ CARINYO.


Aquest és l´escrit des que parli.

Per a en Marc

Cadaqués, dimarts 15 de gener de 2008

David Martínez

La tarda era estranya i hi havia alumnes molt moguts a l'aula. De sobte, estaven tots mirant per la finestra: es veia una llum d'un color ataronjat, fins i tot el verd de la gespa es va tornar taronja. Un alumne innocent em preguntava a què era deguda aquesta llum. Li vaig contestar que no ho sabia. Aquest fet meteorològic ens va acabar de sorprendre a tots quan, en sortir, vam veure que a l'esquerra, darrera el Pení, el cel era taronja, i a la dreta, teníem un gran Arc de Sant Martí, just on havien anat els globus per a en Marc.

Un arc de Sant Martí

al mateix lloc que ahir

volaven per a en Marc

records que pinten l'arc.

MARINA NOGUER dijo...

David soc la mare d' en marc et dire que personalment el teu escrit m ha arribat al cor.gracies per pensar amb ell aquella tarda tan magica.el petit record que li vau dedicar aquell mati al pati el portarem sempre amb nosaltres.tu has sigut una mostra mes de que en marc era estimat ja vaig dirvos en una petita nota que era com era grcies a l educacio que entre casa i l escola havia rebut.tu el vas coneixer poc pero et puc assegurar que tenia un fons meravellos.acabare escriguent unes paraules que em van escriure i expresant com estic.POSEM PARAULES AL DOLOR,LA PENA NO PARLA,MURMURA AL FONS DEL COR FINS QUE NO POT MES I EL TRENCA.no vaig veure el teu escrit fins fa poc que em van trucar.gracies.marina noguer.

1 de abril de 2008 22:14

XA dijo...

L' arc de Sant Martí el feu vosaltres, amb la vostra il.lusió per viure.
En cada missatge que escriviu, demostreu com l' estimàveu i aconseguiu arrencar un somriure a qui més ho necessita.
I Potser algun dia descobrirem que l'olla que s' amaga on neix l' Arc de Sant Martí, és en realitat el lloc on ens retrobarem tots algun dia.