ANAR SEGUINT......ENYORANT-TE

Marc carinyo, fa dies que no et deixi escrit lo que et parli , lo que pensi .
Avui ho farè .  sè que puc ajudar a pares que han perdut fa menys dies els seus fills i poden veure
com vaig seguint aquest camì . Seguir ses petxades que deixen els qui fa mès temps estan sense la presència fìsica des seus fills ajuda .
He après que EL DOLOR COMPARTIT ÉS  MÉS SUPORTABLE.

Tinc tantes coses per dir-te , tants sentiments per expresar. Segur que al voler dir tant en un moment d´una cosa anirè a una atre .Ses paraules i tot lo que em ve al cap va molt mès depressa que lo que puc escriure.

Hem estat dues setmanes descansan , ara tornem a la feina .
Al primer moment et ve el mòn a sobre quan arriben es dies que abans esperavem tots 4 per fer coses junts.
No tens ganes de rès , ni molt menys de conèixer atres llocs si tù no pots fer-ho.
Hem decidit quedant-se a sa casa. Hem aconsseguit parlar hores i hores de tù, explicar el que estem passant
i pensant doncs cada un viu amb tù de sa seu manera .

Jo t´he imaginat com faig cada día , pensant lo que estaries fent ARA.
Cada matí m´aixequi i pensi ara faria aixó ara lo atre.
Han sigut festes i a la nit pensava ..ara sortiria , jo estaria patint com tota mare i esperant que tornés.
Después recordi "lo que feies ".
Amb el pare vam estar parlant d ´aixó.
jo visc pensant primer de tot el que t`estàs perdent a cada instant , cada minut , cada hora , cada dìa...
en Ramón el nostre "Ángel " em va dir que estic equivocada que aixó m´está fent mal.
Hauria de pensar que aquell 30 de desembre es va acabar per tù , per tant no t´estàs perdent rès, doncs
en aquesta vida ,  aquests moments tù ja no hi ets.
no t´estàs perdent es teu "Barça" perque tù ja no hi ets...
però aixó encare no puc veure-ho aixís.
Diu que haig de recordar es 14 anys de felicitat que vam viure , i aixó em farà sentir bè.haig de recordar moments feliços viscuts .

el pare ho veu aixís , l´hi fa mal però diu que es passa es dies recordant i recordant..
a mi el "recordar" em fa estar pitjor , doncs pensi amb com eres ..i pensi "si ell hagués sapigut en aquells
moments que estàvem tant be junts que erem tant feliços que curta seria sa seu vida...


 imagini com series fisicament , que estaries fent.
Es teus amics van cambiant , es van fent grans .
aixó fa que n´hi ha algún  al veure´l ja no em porta cap record cap a tù , no sè si em sè expressar.
Tens amics que fisicament no han cambiat , al trobar-los pensi amb tù desseguida , pensi que tù estaries allà , però si fisicament ja ha cambiat de quan anàveu junts  al primer moment no el relacioni ja amb tù.
També m´ho han explicat . amb ses anys es faran grans , tù sempre tindràs fisicament . 14 anys
al veure´ls pensarè que series com ells però t´haurè d´" imaginar" no serà com ara que encare et veig
al seu costat.

T´enyori tant carinyo , pensi tant amb tù , aixó fa que desde aquell dìa m´aixequi día a día i al obrir els ulls hi ha moments que davant meu tinc un
tel negra.
 , d´atres aquest negra pot ser gris , mès intens o menys . Lo que ja no he vist mès és el sol brillar amb l´intensitat que ho fa , ni veure el blau del cel ni del mar com abans sempre hi ha boira a sa meu mirada.

A l´hivern esperava que arribès la primavera pensava almenys es dies son mès llargs fa mès bon temps ..
però arriba la primavera i pensi , " el cambi d´estació ja diuen que et fa estar malament"
después arriba l´istiu " pensi ja tinc ganes de que s´acabi , tanta gent , tanta remor.."
a la tardor " ara cambiaran l´hora , aviat serà fosc...vindrà la fred ..que tris!! "
Mai estic bè.
M´aixequi es matins i cada moment cambii d´idees ...
vull fer alguna cosa , anar algún lloc i después ja pensi " quin pal ..em quedaria a sa casa i no faria rès".
Ja no et dic quan volem anar algùn lloc ho decidim amb poc temps , no és com abans que teniem
"projectes" i sempre pensàvem amb es cap de setmana , amb ses vacances de cole... ..
Aquest istiu he vist que ...
vam passar es primer istiu sense tù , però feia molt poc , nomès 6 mesos , encare no m´ho podia creure
semblava que era un somni del que en algùn moment despertaria...no puc recordar tant dolor.
va arribar es segon istiu i vam dir " hem de sortir , perque hem de seguir sigui com sigui sobre tot per la sandra" , i vam començar a obligant-se a sortir i fer coses.
aquest any que la sandra ja entre setmana anava amb ses amigues , com feies tù ses tardes d´istiu ,
em fet el que voliem realment i ja no ens hem obligat a rès, pensant "si no vull sortir i vull quedar-me
tancada a sa casa , ho faig "..

va arribar l´ 11 de setembre  i la festa major de cadaquès..aixó és lo que vaig escriure´t aquell día:
Marc , avui com cada día t´he trobat a faltar.
tenia tanta por de que arribès  doncs es records de com t´agradava
 poguer anar a la "marxa " a cap de creus i "la festa major"em fan mal.
Però hem estat amb bona companyia, hem fet el que feia temps no teniem ganes de fer.
No he deixat però d´imaginar-me el dìa amb tù......
I la sandra s´ho ha passat molt bè amb ses amigues , inclùs ha anat una estona al ball.

Parlant de sa teu estimada Sandra.
ha començat l´eso.
Imagini com t´està trobant a faltar per poguer explicar-te tantes coses que esta visquent.
De ben segur aquesta festa major haguéssiu estat junts , està creixent Marc i no et tè as seu costat .
saps ? ens ha regalat un vídeo amb imatges teues i d´ella...
un día el posaré aqui per compartir -lo .

Carinyo no saps com et trobem a faltar!!
qui ens ho havia de dir....sempre pensem que a nosatres no ens pot passar el que sentim a dir...
UN PETÓ IMMENS.
T´ESTIMI.
mama