miércoles, 3 de noviembre de 2010

17 ANYS!!

Marc , carinyo avui faries 17 anys!!
com series? intenti imaginar-ho , lo que se que no hauria cambiat és es teu somriure.
Aquesta foto és sa des teu últim aniversari , i aqui et vas quedar carinyo .Aquest nùmero irà fent-se gran
però tù no.
Avui fa 17 anys des dia mès feliç de sa meu vida.M´he despert i he necessitat anar a sa teu habitaciò
com haguès fet , però es teu somriure no hi era , no me l´has pogut regalar,nomès hi havia silenci ,
records...no hi ha rès pitjor en aquesta vida que una mare vagi fent anys i que un fill s´hagi quedat pel camí.
no puc dir -te felicitats, però si GRÀCIES , per haver viscut , GRÀCIES per ser com eres .
em puc dir , felicitats marina per es fill que has tingut, però ......
Marc et trobi a faltar et necessiti .
un petó ben fort .
T´ESTIMI.
mama.

9 comentarios:

MARINA. dijo...

Gràcies a tots ...as que ja heu recordat es dia d´avui
m´heu escrit en el post d´abans , m´heu enviat sms
o el recordeu ho sè ..però que heu de dir ? veritat?
un petó a tots as que l´estimeu, inclùs sense haver-lo tractat , i alguns l´heu conegut per nosatrus , però vos asseguri que era tal com expliquem , no perque ara no hi sigui diguem coses que no son com passa moltes vegades amb gent gran que al morir llavors tothom és bo ....
Era un nen , per tan no podia tenir cap malìcia , la vida tampoc l´hi havia fomut encare cap cop com
per haver après i ser diferent.
gràcies per ajudar-mos a seguir...
no soc forta , hem feu forta!!

Unknown dijo...

per desgràcia no conexia al teu fill, peró segeueixo el seu bloc, i m'encanta a l'hora que m'entristeix. Aquestas coses haurien de estar prohibides de passar...era tant jove!
Peró et felicito per ser com ets,i sobretot con canviis mai!! Segueix amb aquesta força, que de ben segur ell ho sap, i et veu.Una abraçada ben forta.

MARINA. dijo...

Marc , acabi de rebre un sms d´una amiga molt important per tù , i per un moment no plori sino que faig el que diu i a més és veritat:
SOMRIURE PERQUE HAS ESTAT AS NOSTRU COSTAT!!
SOMRIURE PER TOT EL QUE ENS HAS REGALAT!!

MARINA. dijo...

Gràcies Merçè , gràcies Rosa , brìgida , marta ...
gràcies merçè per el teu suport.
un petó

Elena dijo...

"Hay muchas cosas a las que aferrarse cuando hablamos de una adversidad, pero cuando quieres aplicarlo para intentar sobrellevar la muerte de un hijo todo pierde sentido". Con esta frase Marina, que es la realidad, quiero simplemente decirte que quizás.. tal vez..un día encontremos sentido a todo lo que nos sigue haciendo vivir, fundamentalmente las niñas. Marc y Alex, chavales¡ a ver si un día nos mandáis alguna señal. Y ese día sonreiremos de verdad. Marina, familia, soplad 17 velitas.

sandra y cris dijo...

Us enviem una abraçada ben tendre, d'aquestes plenes , plenes d'afecte, d'empatia, ...
Un petò per tu marc, un petò...

MARINA. dijo...

Son les 8.23 i voldria agrair tot el suport rebut avui ,
gràcies de tot cor a tots.
Tots es que m´heu escrit , m´heu enviat a mi a l´esteve o a la sandra un sms...tots es qui heu pensat amb nosatrus....però costa dir algo...
de veritat M´HEU DONAT FORÇES...aixó és el que realment em dona l´empenta per seguir .
No estic , no estem sols.
Però sabem que no es pot fer rès...que si amb tota la llum i forçes que m´heu donat recordant lo difícil que era aquest dia es puguès fer que en marc tornès .....
però de veritat gràcies , no soc gens forta ho repeteixi, però sentir-me estimada , escoltada m´ajuda a seguir.
el dolor compartit es fa més suportable..
ja he passat un dia mès...un aniversari mès des meu "petit"...
un petó dolç i tendre

MARTA dijo...

Tard ,ja ho sé ,però rep la meva abraçada en aquet "dia després" d'aquest tant difícil de viure.
Jo també em miro en Marc a la foto i imagino com seria avui.

Que pobres que som,Marina,haver d'imaginar al nostre fill...

Anónimo dijo...

Molts petons Marina, molts petons pels cuatre. Us recordem i molt. Dolors (mama de Sergi, Gemma i Aina)