18 anys.

Carinyo, avui no sè com començar a explicar-te com et trobi a faltar com et necessiti.
Avui fa 18 anys a les 9.20 vas nèixer, desde aquell moment vaig començar una nova vida amb el pare .
Aquest matì haguèssim entrat a sa teu habitaciò cantant i tù ens haguèssis regalat un somriure, tù feliç de fer es teus 18 , i jo la mare mès cofada , m´haguèssis dit que volies pasta per dinar i rès de pastissos , un flam, i no dels que feia jo sino de "paquet", al vespre haguèssim continuat sa celebraciò amb es "TAPS"
que sempre et portava sa tia. Ahir sopant va ser mès difícil de lo normal doncs ja t´haguèssim fet es regals....sempre haviem sigut molt impacients i primer esperàvem a les 12 de la nit i deiem....va ja som el dia , desprès ja amb l´excusa que el matì tots anàvem ràpid amb ses nostres coses sopant ens donàvem es regals ......despuès t´haguèssin anat arribant ses trucades i missatges de tots es qui t´estimen.Sa teu padrina la Tali , que dir de la Tali! sempre l´hi deia que hauria de fer de mare si a mi em passava algo, sa teu estimada "baixeta" la Montserrat amb qui encare se ´ns humitegen ses ulls quan ens veiem , es teu padrì en Carlos que ha tingut la sort de viure lo millor que pot passar-te , ser pare de l IU.La Laura , ja no és la laura que vas deixar marc , ja és mare d´en Nil , en jordi el veuries feliç amb la judith , en xa , que dir d´en xa eh marc , ves a saber quina broma et faria aquest any des teu 18 i tù riuries i riuries....no vull oblidar ningù perque tambè et trucarien ses àvies , sa tia Pepita , es maños ja deixant de banda tots es teus amics, aqui hi hauria festa segura.I sa teu estimada Sandra , que dir de sa teu germana! si la veiguèssis marc!! que wapa esta!! a vegades recordi aquell desembre que vam agafar es cotxe tots 3 per anar de compres i comprar es regal de reis pel pare i tù vas dir-li a la sandra com t´agradaria que fos....entre atres coses vas dir-li : algun dia tindràs es cavells llargs?....i no cal parlar del pare....
He tornat a sentir-me tan impotent com aquell 30 que ens vam separar.Sentir que voldria que estiguèssis aquì , voldria abraçar-te ,sentir-te i que m´hi posi com m´hi posi no serà aixís, ahir tornava a dir que donaria sa meu vida si aixís tornèssis i ni aixís marc, no tinc rès a fer...hi ha moments que visc enganyada, enganyi "el cap" i em sembla que un moment o atre tornes, sempre pensava en aquests 18
que tots espereu i sabia que tù ja no estaries aquì però saps? per moments em semblava que vivia un somni i que aquests 18 sì que els celebrariem...
Lo que si puc dir marc és que avui em senti acompanyada , es teus amics ja han anat deixant missatges tambè n´hem rebut de companys de viatge que hem conegut .Però per molt acompanyada que estigui em trobi sola amb es meu dolor perque me l´he fet meu , el visc dins meu no puc compartir-lo massa, he après a sortir plorada de sa casa i a no deixar veure massa com em trobi pensi que se´t pot trobar molt a faltar, es pot sentir molt es meu dolor però tothom tè sa seu vida .
Parlant des teus amics , com passa el temps! uns estan estudiant atres treballen, vaig fent-te crèixer amb ells , però se´m fa difìcil marc , se´m fa difìcil veure que queden i tù no ets allà.
Tots van tinguent el carnet de conduir , ara ja podries anar a votar, buff!! quantes coses amb sa teu "majoria d´edad"
parlant de conduir , el setembre vam anar amb la sandra a renovar el DNI va ser un atre dia dur de passar,nomès recordava 5  anys abans que tots 3 hi haviem anat i quan me´l s van donar tù vas agafar-lo
i em dius: 5 anys mare , d ´aqui 5 anys ja en tindrè 18 , potser hi venim amb es meu cotxe (tot riguent) i de cop recordi vas dir : com serè?...jo no oblidarè mai vaig mirar-te pel retrovisor i...vaig deixar anar l ´ imaginaciò....
Avui he entrat a sa teu habitaciò com hauria fet i em trobi amb la realitat ....
T´estimi petit, t´enyori tant....
un petò.
mama