jueves, 3 de noviembre de 2011

18 anys.

Carinyo, avui no sè com començar a explicar-te com et trobi a faltar com et necessiti.
Avui fa 18 anys a les 9.20 vas nèixer, desde aquell moment vaig començar una nova vida amb el pare .
Aquest matì haguèssim entrat a sa teu habitaciò cantant i tù ens haguèssis regalat un somriure, tù feliç de fer es teus 18 , i jo la mare mès cofada , m´haguèssis dit que volies pasta per dinar i rès de pastissos , un flam, i no dels que feia jo sino de "paquet", al vespre haguèssim continuat sa celebraciò amb es "TAPS"
que sempre et portava sa tia. Ahir sopant va ser mès difícil de lo normal doncs ja t´haguèssim fet es regals....sempre haviem sigut molt impacients i primer esperàvem a les 12 de la nit i deiem....va ja som el dia , desprès ja amb l´excusa que el matì tots anàvem ràpid amb ses nostres coses sopant ens donàvem es regals ......despuès t´haguèssin anat arribant ses trucades i missatges de tots es qui t´estimen.Sa teu padrina la Tali , que dir de la Tali! sempre l´hi deia que hauria de fer de mare si a mi em passava algo, sa teu estimada "baixeta" la Montserrat amb qui encare se ´ns humitegen ses ulls quan ens veiem , es teu padrì en Carlos que ha tingut la sort de viure lo millor que pot passar-te , ser pare de l IU.La Laura , ja no és la laura que vas deixar marc , ja és mare d´en Nil , en jordi el veuries feliç amb la judith , en xa , que dir d´en xa eh marc , ves a saber quina broma et faria aquest any des teu 18 i tù riuries i riuries....no vull oblidar ningù perque tambè et trucarien ses àvies , sa tia Pepita , es maños ja deixant de banda tots es teus amics, aqui hi hauria festa segura.I sa teu estimada Sandra , que dir de sa teu germana! si la veiguèssis marc!! que wapa esta!! a vegades recordi aquell desembre que vam agafar es cotxe tots 3 per anar de compres i comprar es regal de reis pel pare i tù vas dir-li a la sandra com t´agradaria que fos....entre atres coses vas dir-li : algun dia tindràs es cavells llargs?....i no cal parlar del pare....
He tornat a sentir-me tan impotent com aquell 30 que ens vam separar.Sentir que voldria que estiguèssis aquì , voldria abraçar-te ,sentir-te i que m´hi posi com m´hi posi no serà aixís, ahir tornava a dir que donaria sa meu vida si aixís tornèssis i ni aixís marc, no tinc rès a fer...hi ha moments que visc enganyada, enganyi "el cap" i em sembla que un moment o atre tornes, sempre pensava en aquests 18
que tots espereu i sabia que tù ja no estaries aquì però saps? per moments em semblava que vivia un somni i que aquests 18 sì que els celebrariem...
Lo que si puc dir marc és que avui em senti acompanyada , es teus amics ja han anat deixant missatges tambè n´hem rebut de companys de viatge que hem conegut .Però per molt acompanyada que estigui em trobi sola amb es meu dolor perque me l´he fet meu , el visc dins meu no puc compartir-lo massa, he après a sortir plorada de sa casa i a no deixar veure massa com em trobi pensi que se´t pot trobar molt a faltar, es pot sentir molt es meu dolor però tothom tè sa seu vida .
Parlant des teus amics , com passa el temps! uns estan estudiant atres treballen, vaig fent-te crèixer amb ells , però se´m fa difìcil marc , se´m fa difìcil veure que queden i tù no ets allà.
Tots van tinguent el carnet de conduir , ara ja podries anar a votar, buff!! quantes coses amb sa teu "majoria d´edad"
parlant de conduir , el setembre vam anar amb la sandra a renovar el DNI va ser un atre dia dur de passar,nomès recordava 5  anys abans que tots 3 hi haviem anat i quan me´l s van donar tù vas agafar-lo
i em dius: 5 anys mare , d ´aqui 5 anys ja en tindrè 18 , potser hi venim amb es meu cotxe (tot riguent) i de cop recordi vas dir : com serè?...jo no oblidarè mai vaig mirar-te pel retrovisor i...vaig deixar anar l ´ imaginaciò....
Avui he entrat a sa teu habitaciò com hauria fet i em trobi amb la realitat ....
T´estimi petit, t´enyori tant....
un petò.
mama


7 comentarios:

Anónimo dijo...

Ja ho veieu Marina, Esteve ,Sandra, en Marc ja n´hauria fet 18...
Estic segura qu´ell vos habia parlat moltes vegades d `aquesta fetxa, amb els ulls plens d`il.lusio i amb mils de projectes per fer.
QUE DIFICIL imaginar com seria... perque ell ja no es aquí per poder fer realitat els seus somnis... ´(que tambe serian els vostres)
Vos volem fer arribar tota l´estimacio i la abraça mes dolça en aquet dia ple de records
Rosa

Brígida dijo...

Moltes felicitats Marc!!
Marina, a tu a tots els teus una abraçada ben mimosa i petonicos dolços per tots.
Un petó inmens ple d'amor enviat cap el cel!!

Anónimo dijo...

Buff, Marc et trobi tan a faltar...!!! Avui és un dia molt difícil i aquest collons de temps( aquest dia tan gris)no ajuda gaire. T'he portat ja es teu "regal", que mai m'hagués pensat portar-te per es teus 18 anys, ni molt menys a on deixar-l'ho. La mare ja t'ha explicat com ha canviat tot; tot i així sé que ja ho saps perquè amb es teu cosinet, en Nil, et venim a veure molt sovint. Li parli tan de tu Marc; sé que no m'anten el que li expliqui peró amb la cara i sovint ses llàgrimes com mirem fotos teves ; sap que ets una persona molt especial. Et portarem fotos i vindrem a vuere sempre que poguem; perqué així vegis com es fa de gran es trasto. Em fa tan de mal que en Nil no conegui mai es seu cosí...és tot tan injust!!! Moltes felicitats guapo! T'estimem i et trobem molt a faltar!!!!!!! Nil i Laura.

Elena dijo...

Ay querida Marina, no hay frase que no tenga en común contigo¡... hasta el carnet de identidad, es verdad, lo hicimos hace 5 años.. y tampoco lo hemos podido renovar.Nosotros se lo hicimos para su último viaje.. y ahí se ha quedado, en mi cartera guardado. Buff.. y que tengamos que regalarles un bonito centro de flores, en vez de el carnet de conducir... Ya sabes.. estamos juntas en esto.
Un petó.

MARTA dijo...

Als pares i mares que hem perdut un fill ens iguala el dolor.Però,nosaltres,Marina,no hem pogut ni celebrar la seva majoria d'edat.Vam morir quan tot just havíen deixat la infància.Hem de passar per moments tant importants de la seva vida sense ells.
I quan hauríem de celebrar el dia més feliç de la nostra vida fent-los un regal,només podem anar a triar quines flors portem al cementiri.

Un petó.

ROSA (ANDORRA) dijo...

Hola Marina, el nostre Marc nomes li quedaven 5 mesos per fer els 18 i la veritat que aquesta data es tan dura passar-la sense ells. El nostre Marc ja tenia un autocar apunt per anar-ho acelebrar a Barcelona amb uns 6 o 7 amics, era el nostre regal, i ja em diras tu amb l'ilusio que ho esperava no ha pogut ser. Ara marina com et vaig dir hem de pensar que allào on estiguin també ho hauran pogut celebrar, es per això que el millor regal encara que ens trenqui el cor es un petit somriure, ells estarien molt contents.
Us estimem molt.
Rosa, Paco i Alex d'Andorra

Anónimo dijo...

Estimada familia, molt amor i molta força !