2000 DIES....

Avui ja son 2000 dies sense tù Marc,cada dia costa mès trobar paraules per explicar com estic , com ja t ´he explicat atres vegades he hagut de fer una pared que separa la mare que era a la mare que soc,  l´he hagut de fer perque per molta empatia que hi hagi una cosa és aixó "l´empatia" de la gent el que t´entenguin i l´atre és el dolor d´una mare; perque la vida segueix vulguem o no ,al principi em va costar entendre com podia seguir tot sense tù, jo pensava com és que tot continua si ell no hi és si ell no pot seguir
 és esta morta en vida , és no trobar sentit a rès, és no estar  il.lusionada en rès ,és haver hagut d´apendre a viure l´ara i l´avui ,el moment ,és aixecar-me cada dia i preguntar-me avui 2000 dies despuès   per que?......per mi és viure mirant enrrere ,encare que em diguin que aixó puc fer-ho però sempre mirant endevant....
Son molts dies d´aprenentage .He après molt sobretot a controlar emocions a riure per fora i plorar per dins.Visc parlant sempre amb tù, imaginant-te .......com series, que faries.....a la vegada t´he fet crèixer i avui em costa dir-te "petit" al començament quan t´escrivia t´ho deia i ara em costa perque em sembla que hagis crescut perque t´he volgut fer creixer quan veig nens de 19 anys els miri i pensi ell seria aixís al començament em quedava mirant es de 14 ,poc a poc he deixat de veure´t en adolescents i et busqui en joves, quines coses! ....
Miri i miri fotos d´abans de quan ereu petits i plori nomès recordant tanta felicitat nomès veiguent que com deiem tots 4 ho teniem tot et veig amb es teu somriure amb sa teu alegria ple de vida marc ...
T´estimi , et necessiti et trobi a faltar....
Tots 4 Sempre.