La sandra et va escriure al facebook ara t´ho deixarè aqui al blog ,tots tenim es nostru lloc on dir-te com et trobem a faltar a explicar-te ses nostres coses.
Veus marc com et dic sempre ella i el pare ,el pare i ella em donen forçes per seguir em fan veure el gris quan tot ho veig negra ,potser ells en aquell moment ho veuen com jo però aqui està una de ses coses que hem après a voler demostrar fortalessa davant l´atre perque no s´enfonsi ,aquell moment quan explicas com et sents el que penses l´atre potser esta igual però hem vist que si ens enfonsem junts llavors costa mès seguir perque falta l´empenta ,la mà que estira..... al començament no podiem ,ja prou feiem en voler seguir però poc a poc un per l´atre ens hem volgut fer forts i cada un porta dins seu sa seu enyorança ses seus converses amb tù es seus records, si un dia ens veiem forts ens ho expliquem però ens coneixem tan que ja sabem quan és el moment per parlar de tù amb un somriure fins i tot plorar-te i quan és el moment de viure en silenci sa nostre enyorança es nostru dolor , com mès passa el temps mès "forts" volem ser davant l´atre perque no s´enfonsi i de cop t´adones que ja tot és tan teu ....tens tans silencis tantes coses tancades dins ....arriva el dia que ja no pots mès i surt tot....i aixís marc aixís anem seguint pujant i baixant tot per seguir.....
T´ESTIMEM.
No hay comentarios:
Publicar un comentario