SEGUIM SA TEU LLUM.

El papi ,la sandra i jo continuem seguint sa teu llum......

NIT MÀGICA.

Aquesta nit "màgica" et necessiti et trobi tan a faltar , ...ja t he anat explicant aquests dies com he lluitat per continuar somriguent per fora mentres plori per dins , he tornat a sentar -me a taula sentint que hi ha una cadira buida. He anat a dormir sapiguent que tinc dues estrelles , la Sandra que m acompanya en aquest camì amb qui puc parlar,riure , enfadar-me,sentir la i estimar-la. Visc  ses seus il.lusions es seus somnis i ses seus lluites; i Tù, et sento tan dins meu et visc a travès dels records i dels somnis  i des de l immens enyorament et continui estimant.....

 ......Aquest 30 de desembre ha fet 7 anys que ens vas deixar son molts dies ,2563 avui , però aquì a sa casa sembla que va ser ahir , el rellotge del temps es va parar i nomès la sandra   el naixement de cosinets em fan veure que el temps passa.

Marc carinyo T estimi i T enyori , avui en una nit tan tan especial per nens i pares he volgut escriure `t aqui però ja no necessiti aquest espai per parlar-te, tot es tan nostre , teu i meu.....i ...."tot segueix".....

UN PETÓ .

21 ANYS.....

Avui haguèssis bufat ses teus 21 espelmes, però es van apagar per sempre aquest aniversari.Vas tancar els ulls demanant un desig bufant ben fort per aquells 14 ,arribaven carregats d il.lusions i somnis inocents d´ adolescent .
2500 dies sense tù hem viscut avui.Hauràs sigut el dolç record de molts inclùs un somriure sel´s haurà dibuixat pensant-te. Per mi ha estat mès fosc , mès trist i molt difícil de passar .
T´ENYORI  ET NECESSITI  T ESTIMI.

"UN DIA QUALSEVOL"

Escrit de l'Oncle Xa:( En xa ha deixat aquest escrit com molt bè diu ell en un raconet des blog com un senzill"comentari" .....però vull compartir-lo ,per mi és un dia de tots els que visc, viure fent passos endevant però no poguent deixar de mirar enrrere perque és on ha quedat sa meu atre vida...)

                                           
                                        

Són les 10:27 hr. d’ un matí normal, en un dia normal. Tothom fa la seua. Qui pot treballa, o estudia, tots mirant endavant.

Però de cop, un de nosaltres, un familiar, un amic, ES PARA UN MOMENT.

Recorda i mira enrere....

I en el pensament s’hi dibuixa un estiu -cada cop més llunyà- o un carnaval, amb l’ embolcall d’ un munt de rialles.

També és possible que el record sigui fosc i ens traslladi a aquell dia. Llavors una imatge, un crit, fa que l’ alè se’ns talli per instants.

I recuperem el pols, i seguim. Treballant, estudiant, mirant endavant....

He volgut deixar-ne constància així. En un raconet petit des seu blog. En aquest matí qualsevol d’ un dia més. Perquè crec que és una metàfora fidedigna del nostre dia a dia amb en Marc. Dels records, que ens acompanyen allà on anem, i que formen part de la nostra realitat més íntima.

Ses àlbums de fotos, es moments que compartim junts recordant-lo, els relacionem amb dies de festa.

(Evidentment aquesta reflexió no serveix per l’ Esteve, ni per la Marina. I tampoc per la Sandra. Es seu “mirar endavant” anirà per sempre més lligat a aquell 30 de Desembre de 2007.
En Marc viu dins seu d’ una manera que el sentit de la paraula “record” no pot abastar. Crec que només qui ha perdut un fill o un germà ho pot entendre).

Em reclamen, torni al món....

13 de marzo de 2014, 11:41

TORNAR ALS "INICIS"

Tic tac tic tac......

El temps aquest matì em passa lent els records em porten aquell matì de diumenge, he tornat a viure aquell ùltim esmorzar t´he vist com faig tantes vegades tallan es croissant com feies tù , puc veure ses teus mans les recordi Marc les recordi com si ara mateix les tinguès davant ,és curiòs com tots tenim ses nostres "manies , costums" per agafar un croissant i disfrutar-lo,  recordi sa nostre conversa tù el pare i jo entorn a sa moto evidentment, la Sandra aixecant-se sentant-se, jugant ;al ser una conversa que no anava amb ella de tan en tan feia notar que hi era.....
.......cada un va decidir que feia aquell matì el pare i la sandra anar una estona al casino tù vas anar amb ses amics i jo vaig decidir deixar tot a punt perque l´endemà feiem cap d´any ens preparàvem amb il.lusiò per rebre un nou any amb tots es bons desitjos i propòsits.....
vas tornar a la 1 tan "obedient" com sempre , al ser dies de festa ni sabies el dia de la setmana jo et vaig recordar que era diumenge , al no treballar el pare dinàvem mès tard, ho estic visquent de nou mentres t´ho escric, veig pas a pas el que vas fer, dubtaves si quedar-te o anar amb ells.........
.......senti una ambulància ......pensi : algo ha passat  potser no és rès greu però en un poble tot és fa mès gran.

Tot el que ve despuès puc descriure-ho ,però és mès el que senti dins meu al recordar-ho.
No trobarè mai paraules per descriure tan dolor ,és un dolor físic i psíquic ,    et sembla entrar en un somni on esperes despertar.Fred molt fred sembla que dins meu tot s hagi paralitzat , sa panxa noti algo molt fort a sa panxa que no puc descriure, ganes de vomitar el dolor físic arriba a tots es racons des meu cos però al mateix temps crec estar somiant i nomès vull despertar i que tornis.....Em senti confusa,petita.

Familia, amics  ,coneguts tothom ve a fer costat , abraçades  plors però jo no entenc massa rès , nomès demani que la sandra no visqui aquest dolor pensant : demà serà un atre dia i tot tornarà a ser com abans .... diuen psicòlegs i especialistes en dol que davant un dolor tan extrem ,el pensament nega el fet tràgic. No se l´abast del dolor que encare esta per venir....el pare sentat a la cuina ,trencat,callat, sense expresiò als ulls....

....em diuen que ja podem anar a veure´t però abans per telèfon se´m fa una pregunta , per telèfon Marc!! i el pare o la mare han de respondre ja!! ara no val l´ajuda de ningù ni la veu de ningù ,
incinerar? o enterrar?  -però que m´estan diguent!!cremar es meu fill!!!.....(si un encare no pot creure el que l´hi han dit), jo pensi: no no , si demà tornarem a estar tots 4.!....

.......i dins aquest nùvol , aquest somni on esperes despertar hi vius dies i dies.....
no entenia com tot seguia sense tù , t´esperava cada nit ...........
aquest blog és testig de nits i nits esperant-te , de converses amb tù de llàgrimes i mès llàgrimes, crits, ràbia dolor....

......Però hem anat fent camì, un llarg camì dur , difícil ,a vegades trobes pedres caus i tornes enrrera , pujades i baixades.......
els primers dies no podia veure fotos teues , poc a poc vaig necessitar veure´t ,llavors es videos , tambè va ser poc a poc.....avui  puc arribar a mirar-te amb un somriure .

Cada dia et recordi matì , tarda nit però  amb 6 anys de camì  he après molt, he aconsseguit portar-te dins meu de tal manera que ja no necessiti anar enlloc per recordar-te. SEMPRE vas amb mi,tot i que avui 2194 dies sense tù tot sembla tornar a començar i sentir aquell dolor.

T´ESTIMI MARC, t´estimi .
SEMPRE 4.

"UNA CADIRA BUIDA"

Marc carinyo; ahir vaig tornar a sentar-me a taula amb tù però sense tù, ningù que no ho hagi viscut pot sentir tot el que sent una mare , un pare davant una cadira buida....
ja ens vam aixecar i sense poder evitar-ho aquell gust a sal aquelles petites boletes salades que a vegades no dones permìs que surtin però quan la conexiò que sempre t´expliqui entre cap i cor "falla" llavors no domines rès,baixaven i baixaven per la cara del pare i meua.....
vam sentar-mos a taula per 6 any però saps Marc? aquella cadira ja no és igual que es primer any ,ja la tenim però hem arribat a "sentar t hi ", és difícil "el joc" però sè que en algùn moment des dinar cada un t hi veu , perque per tots es que es sentaven amb tù aquests dies ha sigut difícil trobar aquella cadira buida.......
T ESTIMEM petit , t ´enyorem , enyorem ses teus rialles ses teus preguntes es teus jocs ....
Un petò

20 ANYS !!

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants records de tu s ´amacumulen 
que ni deixen espai a la tristesa 
i et visc intensament sense tenir-te.
(...)

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre 
entre el record de tu,que m´acompanyes,
i aquell esforç,que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens  es propici.
(...)
No tornaràs mai mès ,però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.
                                          Miquel martì i pol

20 anys Marc, 2137 dies sense Tù.
Avui he tornat a despertar amb aquelles ganes d abraçar-te i felicitar-te i la fredor i el buit de sa teu habitaciò m´han fet sortir del somni tornant a sa meu realitat i a sa meu "nova vida " , una vida dividida  on tù i jo anem sempre junts.
Avui volia recordar-te aqui en aquest racò on tantes hores i tantes llàgrimes he deixat ,però ara ja m´és difícil expresar i compartir el que visc tambè se´m fa mès difícil demanar ajuda quan torno enrrere i ja tot forma part des meus silencis.......
Marc , T.estimi i et necessiti ... ..(m´haguès agradat deixar-te escrites tantes coses tantes, tants pensaments però com saps estic tot el dia parlant amb tù i ja se´m fa difícil compartir obrir-me expresar-me i fer-me entendre )

T´ ESTIMI.