domingo, 3 de noviembre de 2013

20 ANYS !!

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants records de tu s ´amacumulen 
que ni deixen espai a la tristesa 
i et visc intensament sense tenir-te.
(...)

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre 
entre el record de tu,que m´acompanyes,
i aquell esforç,que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens  es propici.
(...)
No tornaràs mai mès ,però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.
                                          Miquel martì i pol

20 anys Marc, 2137 dies sense Tù.
Avui he tornat a despertar amb aquelles ganes d abraçar-te i felicitar-te i la fredor i el buit de sa teu habitaciò m´han fet sortir del somni tornant a sa meu realitat i a sa meu "nova vida " , una vida dividida  on tù i jo anem sempre junts.
Avui volia recordar-te aqui en aquest racò on tantes hores i tantes llàgrimes he deixat ,però ara ja m´és difícil expresar i compartir el que visc tambè se´m fa mès difícil demanar ajuda quan torno enrrere i ja tot forma part des meus silencis.......
Marc , T.estimi i et necessiti ... ..(m´haguès agradat deixar-te escrites tantes coses tantes, tants pensaments però com saps estic tot el dia parlant amb tù i ja se´m fa difícil compartir obrir-me expresar-me i fer-me entendre )

T´ ESTIMI.




4 comentarios:

Elena dijo...

Madre mía.. Marc, esa bonita tarta que deberíais estar soplando.. esos preciosos 20 años...celebrando por todo lo alto... Y esos dolorosos y tristes años que nos va a tocar a nosotros seguir cumpliendo.
Besos familia.
Elena

Anónimo dijo...

Marina, Esteva, Sandra,diumenge no vaig ser a casa i ahir vaig treballar tot el dia, però t´asseguro que ni un sol instan he deixat de pensar amb vosaltres.
Amb tot el meu amor un peto ben dolç

Anónimo dijo...

Se'm fa difícil pensar que podrien tenir ja 20 anys, i imaginar-los així de grans no fa que posar més tristesa on ja no n'hi vull posar-ne més.
Encara que no ho puguis expressar amb paraules, el que tu sents també ho sento jo, i així ja no ens calen explicacions.
Una forta abraçada.

Anónimo dijo...

Se'm fa difícil pensar que podrien tenir ja 20 anys, i imaginar-los així de grans no fa que posar més tristesa on ja no n'hi vull posar-ne més.
Encara que no ho puguis expressar amb paraules, el que tu sents també ho sento jo, i així ja no ens calen explicacions.
Una forta abraçada.
MARTA mare d'en DAVID