Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
2 comentarios:
Hola trasto!!!
Em pensava que seria el revés, que cada dia que passes ho portaria millor, peró no és cert. Abans, fa quatre mesos, quan mirava ses fotos des blog o bé alguna que jo tingues, plorava molt però m'agradava ja que les mirava i recordava. Ara, per exemple aquests dos montatges tant "guays" que has fet em costa moltíssim mirar-los sencers. No deixo de plorar i sentir una ràbia a dins que em fa treure-les.
Recordi dos dies després que passes, o dit d'una altre manera, que començessim a viure en aquest infern; em vas dir una cosa que et va prometre el tete...que em el casco no podia passar res.
Ho senti trasto peró jo també em pensava que era cert i ara no entenc ni m'expliqui el per que de tota aquesta história amb un final tant trist.
De sa teu tia que t'estima molt
Laura.
ESTIMADA MARINA, quin reportatge, sé quan de dolor deus tenir quan veus aquestas fotos plenes d anyorançe, a nosaltres ens passe igual, moments plens de feliçitat que ja no tornaran ,no sé si ens fa bé o mal, recordar tots els moments compartits emb els nostres PRINCEPS, a vegades es tant fort el dolor que voldriem que el nostre cap emb els nostres records es quedes paratlitzat per no tenir tant de dolor. El istiu aquests istius que sempre vindran, estaran sempre plens de ELLS. Una estimada ben forta.
Publicar un comentario