viernes, 29 de agosto de 2008

EL SOMNI ESPERAT


MARC AMOR MEU:
Estimat "petit princep meu",
saps que aquests dies havia tocat molt ,molt fons, et parlava peró no podia ni escriuret.

Ses forçes s acaben,el cor sembla que diu prou, he acabat arrossegant-me en lloc de caminar.
Peró ,ja saps ,vaig anar a Girona amb el pare ,i...vaig conèixer ,"un àngel", a mès m ha vingut a veure la Brigida i la iaia de la Dùnia.

M han donat mès medicaments,però saps Marc, ara puc començar a enyorar-te i estimar-te diferent.
Se que tinc moments i dies de tots, que lo meu,serà un dolor etern,inacabable, el tindrè per sempre.
però per la sandra i el pare, a part de tots els que estimi, haig de continuar,fins ara no ho he vist,
tot i que hi ha moments encara molt dolents.

Però amor meu ,avui tinc ganes de dir-te que abans de ahir vas aparèixer per un instant en el meu somni.
Va ser meravellòs, tot i que vaig despertar-me de cop, i vaig recordar la dura realitat.

Saps feia dies que tenia una foto teva per posar quan tinguès ganes d escriure, i no parava de
mirar -la.
Vas fer-te la , l any passat quan vau anar a fer la sortida per el crèdit de sìntesis.
Aquest dia vaig trobar -les ,i totes eren per fer el treball, totes, menys aquesta.

Doncs aixìs com a la foto vas aparèixer uns instants al meu somni.
Però per mi va ser un moment especial, màgic,però curt..

Marc ja saps com et trobem a faltar...però a Girona, on continuarè, m ajudara a veure , caminar,
i afrontar aquesta "NOVA VIDA"que em de començar sense tù fisicament al nostre costat.

Aixó , sì, cada vegada mès dins el nostre cor, i sempre amb tù i els teus recods, que son tants.

Aquest dia el pare es va trobar molt malament i em va escriure, (doncs estava treballant)
i perdia les forçes, pensant que s ha deixat tantes coses per fer amb tù.

Jo tot i no poguer mès vaig animar-lo, i aixis anem, un ajudant a l altre, aixis la sandra pot estar
millor.

Ara jo no paro de dir, de petita em deien "a la vida tard o d hora pagues el que has fet"
i aixó ÉS TOTALMENT MENTIDA, AMOR, doncs eres un cel i no ha sigut just.

T ' ESTIMI ET TROBI TAN A FALTAR.


UN PETÓ BEN TENDRE.


LA MARE.

4 comentarios:

Brígida dijo...

Estimada Marina,
Com m'agrada sentir el que ara escrius...
Paset a Paset, Marina, sé que acabaràs arriban lluny.

En un dia com avui, els meus pensaments estan en vosaltres, i amb la família de la Dunia.

Mil petons reina,

Brígida

Anónimo dijo...

hola marina!
com m'alegra el que has escrit avui...estic segura que en Marc estarà molt orgullós d'aquest pas endevant que esteu fent tots plegats..ell i tothom que us estima!
Una abraçada molt dolça per tots tres!(un peto ben gros per la sandra,...quina marevella de nena!)
Molts ànims!
Mil petons fins el cel!
yasmin

MªTERESA dijo...

Marina estimada com ens agrada a tots els que estem amb tu veure un pas andavant.
Saps amb tenias molt preocupada cada dia mirant es meu mail i poc que i trobi res teu i aixo amb feia sentir malament i preocupada.
Cuan pugis escriuma vull dirte una cosa amb privat.
que orgullos esta en Marc de veure com t´esforsas jo no pari de demanarli que vos ajudi
una forta abraçada preciosa

LA IAIA DE LA DUNIA dijo...

ESTIMADA MARINA, GRACIES, MOLTES GRACIES per recordá el día 30, no sabs cuan bé em vaig sentí cuan em vas envia els teus missatjes, sé que vas anar a la CALETA , dessitju que el teu cor s emplenes AMOR de la nostre DUNIA per TU i per la SANDRA I L ESTEVE, una abraçada .