lunes, 1 de septiembre de 2008

"PORCA MISÈRIA"



PER TU , PER MI
I PER TOT EL QUÈ HEM VISCUT
ELS ANYS, LES PORS
I QUI ENS HA ABANDONAT
PLOREM,RIEM. SABEM EL QUÈ VOLEM.
QUE SÍ, QUE NO,
I FEM EL QUÈ PODEM

PORCA MISÈRIA QUE LA VIDA VA COM VA,
PORCA MISÈRIA EL QUÈ TENIM ,
HO HEM D APROFITAR..
TAN SI ÉS BO COM SI ÉS DOLENT.

TREPEM,CAIEM,...I TORNEM A COMENÇAR
QUE FAIG! QUE FEM!..
MIREM DE SER CONSCIENTS

PORCA MISÈRIA QUE LA VIDA, VA COM VA
PORCA MISÈRIA QUE EL QUE TENIM ,HO HEM D APROFITAR....
TAN SI ÉS BO, COM SI ÉS DOLENT.
TOT EL QUÈ SOM, I EL QUÈ SEREM...

HO SOM, PEL QUÈ HEM VISCUT.
PEL QUÈ VIUREM....
PER TU, PER MI, PER TOT EL QUÈ HEM TINGUT.

PER MI, PER TU I PER TOT EL QUÈ TINDREM.........


Pocs dies abans d'aquell maleït dia 30 de Desembre, TU MARC,em vas baixar aquesta canço as mòbil.

Avui, després d'esmorzar, he posat aquesta canço i m'he quedat amb es seu significat, la he sentida tant dins meu...
Ara farem 15 dies de descans. Per cert, els necessitava molt....

La vull dedicar a la MARE que, juntament amb la SANDRA, és el millor que ara m''ha quedat en aquesta vida, si se li pot dir vida.

UN PETÓ que arribi ben lluny per tu ,amor meu.

I un per la mare i la sandra.


SEMPRE ESTÀS AMB MI.

EL PARE

4 comentarios:

Anónimo dijo...

ESTEVA, entro i surtu dels blogs d un i dels altres intentant consolarme em les vostres pauraules tan plenas de dolor i a les hores d AMOR, intentant pasar aquesta com TU dius porca miseria .Sabs ESTEVA ETS un bon pare i un bon marit i hara per mi un bon amic,et dessitju que aquets dies trovis una mica de pau en el teu cor, igual que per la teva estimada MARINA I SANDRA, allà on neu portareu als nostres fills dins vostre, igual q uels porto JO per sempre.una abraçada .

Brígida dijo...

Estimat Esteve,
Espero que aquests dies de descans serveixin per estar junts amb la teva estimada familia, i entre tots pugueu trobar una mica de pau... més que ho espero, ho desitjo de tot cor.
Sí Esteve, porca misèria que a poc a poc em de mirar de convertir-ho amb esperança, l'esperança d'apendre a viure amb ells al nostre costat... de forma diferent, molt diferent a la que voldríem... però sempre al nostre costat.

Un petó ple d'amor.

Brígida

Anónimo dijo...

Hola a tots!!!

Si us plau feu-me desperar per poder compendre com una família que s'estima tant i té dona tant d'amor pot arribar a viure un infern així.

Ningu mereix viure un infern així perdoneu-me i deixeu-me ser egoista i pensar que sa meu família s'ho mereixi menys que ningu. Llegiu una vegada i una altre ses escrits; des primer a l'últim...quan d'amor, quanta tendresa i dins d'aquests el mateix temps quanta ràbia amagada entre ses paraules.

Tete ets una persona molt especial per mi.

Nina recorda mirar ara i sempre l'horitzó.

Us estimo molt a tots quatre. Una abraçada

Laura

Natxo Rovira dijo...

Hola Família,

Massa fort per ser una casualitat, no? cada vegada hi crec menys en les casualitats. Per mi, són paraules d'acomiadament, amb un missatge molt clar.

Avui he rebut les vostres paraules al blog del David, que us agraeixo molt.

Desitjo de tot cor que pugueu trobar una mica de pau i serenitat aquests dies que marxeu de vacances

amb molt d'afecte
Natxo

PS Ens veurem a Ca n'Eva