domingo, 21 de septiembre de 2008

L' AMOR QUE ÚNICAMENT POT DONAR UNA MARE


Ai Marc !!
Quins dies...quanta anyorança, quant dolor!...
Avui, no sé el perquè, quan m'he despertat he començat a recordar una cançó que ja em cantava es meu pare -l'avi Lau- a mi. És antiga però jo, quan eres petit també ho havia fet. De gran un dia en es cotxe l' escoltàvem amb el pare i et vam fer estar atent a la lletra, també et va emocionar.
Eres així, com nosatros, qualsevol cançó, detall del dia a dia , notícia de la tele, ens enternia i, a vegades, ens feia plorar.
(una de ses últimes coses que recordi en aquest sentit va ser quan es va morir es jugador del Sevilla, l' Antonio PUERTA)


El nen és petit i mig adormit
la mare se ´l mira
i, junts al bressol, no el deixa mai sol
joiosa sospira
i, vetllant el seu somni amb amor,
ella pensa tanquilla i "ditxosa"

- el meu fill val un món i un tresor
i de tot cor li canta amorosa.


-- Fes nones reiet, fes nones fill meu,
que ets un angelet que m ha enviat----

El besa a la cara, el besa a la front,
PETONS D'UNA MARE, "LO" MÈS GRAN DEL MÒN

El nen és més gran. la mare plorant,
li diu cada dia:
-no surtis de nit i fuig dels brogits,
treballa i estudia.
i tapant- li els defectes que té,
l ´aconsella amb "carinyo" i el guia
pel camì del treball i del bè.
que és el que ella ansia..

-perdona fill meu,
però jo t haig de dir
que el meu cor et veu,
per molt mal camì,

qui mal t'aconsella,
deu ser un ningú,
fes cas d´una vella,
que sols viu per tu.

veient-te perdut ,i ,tot despreciat,
perquè no has vingut
aquì al meu costat?

No abaixis ,la cara, aixeca el front,
que et queda una mare
"LO" MÈS GRAN DEL MÒN.




A ses nostres vides cada cançó té es seu moment.
Escoltar-la, és TORNAR a REVIURE,L.

Per tu amor meu, i per l avi LAU, ses dues persones que m'han deixat, i més he estimat...(bé sense pensar amb qui tinc aqui al costat).
Tu saps que encara ara el plorava a l'avi, va deixar- me massa aviat, necessitava compartir es meus fills i sa meu felicitat amb ell...
Em queda l'orgull de que em diuen que soc com ell....

No vam haver de viure la part més dolenta de sa cançó.
Ens has deixat amb el millor, es millors records....
però faria el que fos ......
AMOR enviem un senyal, i CREURÉ...

Un petó ben fort...DE SA TEU MARE. T' ESTIMI I T' ESTIMARÉ SEMPRE

10 comentarios:

Natxo Rovira dijo...

Hola Marina, he rebut el teu missatge avui. Ens veurem el proper cap de setmana a Ca n'Eva, on crec que segur que trobareu una mica de consol.
I digues-li a la Sandra, que allà els nens s'ho passen molt bé, i juguen, només juguen. I tot s'entenen... no calen gaires paraules.

Un petó

LA IAIA DE LA dunia dijo...

MARINA, com tú las cançons fan recordà moments feliços viscuts, VOSALTRES com mares moments que mai obridareu, comptes,dibuixos de la tele, jocs , un munt de cosses que sé que el dia a dia els recors us fan tan de mal. Sentu tot el vostro dolor o sentu tan. El teu escrit d avui ma fet recorda tantes i tantes cosses, plenas d amor, aquet AMOR que ningú ni rés en aquesta vida ens fará oblidar i que portarem dins nostre fins el fin d aquesta vida.MARINA et recordo cada dia i et porto en el meu pensament ,t enviut molt d anims i un mun DA MOR.un petó per la SANDRA, I L ESTEVA

Brígida dijo...

Ai Marina,
avui pell de gallina m'has fet sentir, i amb els ulls mig humits he acabat de llegir.
Reina, estimada, avui només puc dir-te que et porto en el cor... tinc un nus a la gola, i el cap enboirat.

Mil petons amiga i una abraçada mimosa, per tu, per la Sandra, l'ESteva i en Marc.

Brígida

Mercé dijo...

Marina,
és el primer cop que em dirigeixo a tu...
Aquesta cançó m'ha portat molts records, sobretot moments viscuts del meu fill Robert.
Sempre que le sentit a cantar m'han vingut les llàgrimes als ulls, com en aquests moments al llegir-la.
Gràcies per fer-me venir aquests records, i poder llegir cada frase de la cançó.
Marina, has fet un blog molt bonic.
Gràcies per pensar amb en Robert, jo també penso amb el teu fill Marc.

Mercé (mare d'en Robert)

angel dijo...

hola famlia no se que dir cada cop que estem aqui no sabem que dir pero sa meu dona i jo amb sa nena dormin llegim , que valens que sou !!i ho teniu que ser per vosaltres i per la sandra una abraçada

Anónimo dijo...

hola Marina, soc el joan de la botiga ona, no he contestat abans a la teva carta perque es molt dificil d exprimir-se en una llengua ke no fos teva i no vull equivocar-me al moment d enviar-te tot la meva afeccio. Quan la meva dependenta m'ha dit que la teva germana havia vingut, era impossible de fer-me una imatge d'en Marc, i encara una setmana abans de la teva carta pensava qui podria ser. Amb les fotos de marc ara tinc records de vosaltres com una familia feliç i molt simpatica. tinc una nena de 7 anys i un nen de 2 anys, no puc i no vull imaginar el dolor de perdre un fill, crec que el millor regal que li podem fer es d aprofitar de la vida a 100% com el l'ha fet amb vosaltres durant aquests anys.
mil petons
joan

marina a tots dijo...

un petò ben fort a tù joan "de ona"
a la iaia carmen,amb qui tenim una relaciò"especial".
a la mama d en Robert, m ha fet tanta il lusiò que escriguès, i,junts agafats ben fort com li dic a la Brigida anirem pas a pas endevant ,si algun va enderrera, ens empenyerem, i...esperem un dia veure una mica de llum.

i a vosaltres angel i famìlia, no oblidarè mai la tendresa de sa teu dona amb mì aquell dia.

UNPETÒ IMMENS A TOTS ELS QUE ENS ESTEU AJUDANT.
PERÒ EL MÈS MIMÒS I TENDRE PER ELLS , AMB QUI LA VIDA HA ESTAT TANT INJUSTA.

Natxo Rovira dijo...

Marina, jo no sé si a mesura que creixin els altres nens, i canviïn, i els veiem gaudir de la vida, i també patir, jo no sé si ens farà més o menys mal. De moment tinc el present, un present en el que procuro somriure, malgrat tot. En el que he de conviure sovint amb moments de molt dolor, de records punyents que em fan un mal atroç durant uns petits instants. I procuro tenir present aquesta imatge. És com veig ara al David, rient, i content de veure com intentem lluitar per seguir endavant. I sobretot, que intentem aprendre.
Ens veiem dissabte, familia, tenim coses a compartir.

Anónimo dijo...

MARINA, no vui marxà de vacançes, sense dirte que os portaré em mí allá on sigui, os dessitju que em la teva familia i la meva, aquest fi de setmana em la gent, aquesta GENT TAN ESPECIAL que conexerás a CAN EVA, podeu gaudí de PAU , sé que será així. UNA BARÇADA ben fota i quel s NOSTRES PRINCEPS os acompanyin en tot moment.

Mercé dijo...

Marina moltes gràcies per comunicar-te amb mi i per les paraules que dius de la meva filla Brígida. La teva filla tambe es molt especial per lo que em comenta la Brígida.
Per cert, em va agrada molt les fotos on la teva filla posa els ossets al mar per la petita Dunia.

Una abraçada molt forta per tots quatre.