UN CAP DE SETMANA ENVOLTATS DE MÀGIA

Estimat amor meu :
Aquest cap de setmana, com saps, hem estat a CA N'EVA.
És la Fundació que hem conegut gràcies als pares de la Dúnia, la Sandra i en Cris.

Ens feia cosa anar–hi, ells ens animaven. Finalment vam pensar que tot el què fos una nova experiència, doncs benvinguda. Apart ja ens havíem adonat de la comprensió i el feeling que trobes quan coneixes pares que estan en es mateix camí que nosatros.
Ningú ,ningú mès, pot saber com és de colpidor, com et deixa de dolor, ràbia i impotència aquest infern. T' hi has de trobar immers.

Hem tornat molt, molt cansats física i emocionalment perquè vam voler estar i participar en totes ses activitats.
Cadascuna et donava quelcom per aprendre a viure i seguir el camí, junts tots, agafats de les mans.

No vam fer res més que parlar des nostros fills.
Marc,hem trobat un raconet on ens comprenen, un lloc on hi ha esperança i amor.
Ens hem sentit mimats, protegits per tants pares en sa mateixa situació que sa nostra.

Cada història escoltada era d ´amor i saps el que és veure plorar uns pares quan s' identifiquen amb tu, mentre tu vas explicant tot el que han estat es dies desde el moment que vas dir: ”vaig a fer una volteta i torni a dinar”?.
Emocionar-te sentint explicar a ses altres sa seua.

També hem après a r¡ure (encara no ho havíem fet, d aquesta manera).

La Sandra no tenia ganes d anar-hi i allà també ha trobat es seu espai, es seu raconet d' amor i "mimos", i es germans que es troben com ella.

Com he dit a l inici, ha estat MÀGIA. Va ser deixar CA N'EVA i els ulls entelar-se, el cor bategar diferent, i pensar…torni as meu dia a dia, as meu dolor...
Això sí, amb les ganes i la il.lusió de tornar-hi a finals de cada mes.

El símbol de CA N'EVA, son dos clips d'agafar papers. Enganxar, enganxar el que s'ha desfet en una pèrdua i, com es papers, si els vas agafant amb es clip, vas posant ordre.
I una de ses coses que m'han quedat, que va explicar en MIQUEL pare de l' Eva, és que això és igual que es primer dia que us deixàvem sols a la llar d'infants i vosatros ploràveu i ploràveu. Amb aquesta metàfora vaig sentir-me molt identificada. Poc a poc, passet a passet, ja hi anàveu diferent.

Doncs en MIQUEL va dir: "ara són els vostres fills que, agafats de les mans, us han deixat aquí, en aquest espai plorant.

Bé amor meu, el que jo vaig dir als pares: "Estic contenta d'haver vingut
i haver-vos conegut, però ojalà! Mai cap de nosatros s'hagués hagut de conèixer en aquestes circumstàncies.

Jo continui ENYORANT-TE TANT I ESTIMANT-TE.

PETIT PRINCEP MEU, ENVIEM UNA LLUM…..

MIL PETONS DE QUI ET PLORA SEMPRE.


LA MARE.