martes, 16 de septiembre de 2008

PRIMERA SORTIDA SENSE ES TEU SOMRIURE



Estimat "PETIT PRINCEP MEU", AMOR MEU:
Ja torni a escriure´t, (parlar saps que ho faig constantment), però com sempre t'he dit , amb es blog tinc contacte amb es que tant ens estan ajudant i fent costat. És la manera de fer -los saber com ens trobem perquè, a vegades, no volem parlar, o no podem. Parlar de tu és plorar-te, anyorar-te.
Sovint prefereixi el silenci, o parlar d'altres coses i portar-ho jo.

La vida per ses altres ha de continuar MARC. On ha canviat és a casa .
Es fa tant gran el dolor per sa teu absència, s enyora tant sa teva veu, es teu somriure, sa teu olor, i ses vostres renyines ...

Amor , ja ho saps, hem fet sa primera sortida sense tu, tots 3 sols.
Ho necessitàvem. El pare va anar a la feina de seguida, per passar millor el temps. Jo em vaig quedar com un ocellet en es seu niu, sense ganes de volar ni veure el mon.

Necessitàvem estar sols, sense la protecció que ens donen aquí.
Sortir i creure que no ha estat un malson...

L´arribada ha estat el pitjor. Cada dia que passa es dolor es fa més intens. Te n' adones que es malson és real i que t'allunyes cada cop més...
Sí, queden es records, que són meravellosos, però records en definitiva.

T' he dit que necessitàvem marxar però pots imaginar que no en teníem gens de ganes. Però pensàvem amb la Sandra. Està patint molt ,molt, i aguanta per nosaltres.

El pare ja va anar a recollir es billets malament, va enviar-me un sms, dient: "només m'han donat 3 billets, aquesta vegada només 3".

Jo pensava que tothom espera es dies de vacances per sortir a disfrutar; a mi en canvi preparant sa roba ses llàgrimes em baixaven constantment.

Hem parlat molt, també hem plorat molt i hem hagut d'estar bé per la sandra.

En aquest sentit estem contents. Va costar però va acabar passant-s'ho bé.
Es primer dia estava trista, li faltava es seu "company", es seu TETE, amb qui sempre jugava a ses piscines.
Poc a poc va conèixer nenes, va anar on hi havia animació per a nens i es divertia. També nosatros estàvem molt per ella.

Nosatros sovint ens quedàvem estirats parlant i veient escenes tendres de piscina. Escenes de pares i fills jugant a pilota, de germans jugant junt. Jo, sense voler, intentava buscar tots es que devien tenir sa teu edat.
Tot eren parelles rient...NORMAL, temps de vacances, de família.

Això em feia, en aquells moments, tornar-me gelosa i envejosa; com sempre em preguntava: I PER QUÈ A MI SE M'HA NEGAT?

Sempre,sempre t'hem portat amb nosatros. Hem parlat tant de tu....

Ja saps que sempre porti alguna cosa taronja ,es teu color. Ara és una boleta de vidre,es teu nom. Hi he afegit un lego des que tu feies, porta casc. Sempre el porti en es, bolso, o a sa butxaca. inclós un dia vaig banyar-me amb ell.

Recordes com m' agradava que ens féssim fotos? Eren records familiars on solíem posar-nos-hi tots 4. Doncs es dia que estava banyant amb el pare, la sandra -i es lego- el pare va demanar-me que ens féssim una foto.
No vaig negar-m'hi perquè vaig posar-hi es lego.

Es pitjor dia va ser quan vam anar a veure el "loro park", allà et vas fer més present.
T'agradaven tant ses animals...
Sobretot vaig desfer-me i va caure'm alguna llàgrima a l'espectacle des dofins .
Allà inclós va entrar-me una angoixa... llavors vaig agafar-me fort al lego. Finalment vaig haver de prendre una pastilla, per calmar me. Ja et dic que aquell dia es cap em dominava...

I no parlem de quan, gràcies a un noi Canari que coneix el pare, la sandra va banyar a "LOS GIGANTES " on hi han molts dofins. Els va tenir tant aprop..

Des d' aquí li enviarem un petó ben fort a en JUAN PEDRO. Sé que mirarà es blog.
GRÀCIAS JUAN PEDRO, por tanto AMOR, por ser como eres y por como estuviste con sandra.


Bé amor, continuaré escrivint-te.
Demà comencen el cole, serà un dia molt dolorós per mi.
Estrenen aquest cole que veies com el feien des de casa i tanta il.lusió et feia. En ell, si ses notes continuaven anant bé, acabaves l' ESO.

UN PETÓ IMMENS DE QUI TANT T´ENYORA .

LA MARE

8 comentarios:

MªTeresa dijo...

hola estimada familia estic contenta de que tot aixi anat be i que sa petita estigui felis per ella es aquesta lluita.
no crec que sa primera sortida sigui sense el seu somriure.Aquet somriure vos acompanyara sempre i sempre el portareu a ses vostres cors.
molts petons reina meva i a seguir lluitan.
os estimi molt i estic amb vosaltres.
I tu Marc ja saps cuidals i ajudals
un peto tambe per tu angelet

Mª Teresa

Anónimo dijo...

Hola Marina,
Aquesta setmana he pensat molt amb vosaltres,desitjant que aquesta petita escapada us portés una mica de pau.M'alegra saber que heu estat bé junts,i tot i que hagueu tingut moments de tristor crec que heu fet un gran pas,tant per vosaltres com per la sandra.
Com sempre donar-vos molta força i dir-vos que sou una familia bellisima que despreneu bondat i estic segura que això us ajudarà molt en al vostra lluita.
Una abraçada molt dolça! i un petó molt fort per a tu Marc,
Yasmin

XA dijo...

Nina,
Abans d'anar-te'n et vaig demanar com a regal una foto de tots tres(4). Insistia en el fet que mai seria una foto de vosatros sols perquè, d'alguna manera, en MARC sempre hi és present.
Era conscient que seria difícil que m'ho portessis. Sobretot per tu.
I HO HAS ACONSEGUIT !! A més vas trobar una metàfora preciosa per demostrar el què tots sabem: QUE SEMPRE SEREU QUATRE.

Sé que no t'agrada massa quan et diem que HO ESTEU FENT BÉ.

Tu ets conscient de que ho fem per animar-vos i que, tots es que escrivim, ens guardem la ràbia, la impotència i ses llàgrimes per nosatros, per un altre moment.

Ningú pot sentir el dolor de la pèrdua d'un fill com sa seu mare.
Però compartirem amb vosatros l'angoixa de dates tan dures com avui. Es primer dia de classe.

MAI ESTAREU SOLS.

Xa

la iaia de la DUNIA dijo...

HOLA FAMILIA, soc jo la iaia de la DUNIA
es la tercera vegada que intentu contesta i a la cuarta va la venssuda, sabs sé i antenc que no ha sigut facil per vosaltres aquesta sortida,l ausencia fa mal, i els llocs que avans eran una font de ilussions ara es una font sensa aigua ,però m enalegro que per uns moments en MARC US ENVIES UN RAIG DE LLUM i que per moments trovesius en aquet paradis una mica de PAU. Com et vaig di sabs que cuan volgis pots fe una espacada fins ROSES m agradari molt. Una estimada ben forta per tú la SANDRA i l ESTEVE I en MARC

Brígida dijo...

Reina,
sortir del nostre niu, del nostre món creat per protegir-nos, sempre ens costa, sempre ens fa por, però ni que sigui per un petit instant, un petit moment que hagiu pogut sentir estar tots junts, amb un xic de calma, i veure la Sandra reien, i passant-ho bé... val la pena Marina, és un troset, un instant de tranquil·litat, però i és, a exisitit, encara que ara el dolor no t'ho deixi veure, és un petit respirar, i respirar, en definitiva, és necessari.

Mil petons amiga, i un petonet ple d'amor pel vostre Marc.

Brígida

Anónimo dijo...

Marina!
moltas gracias per les fotos, m'han fet molta il·luisio, les portare sempre al meu costat.

M'ha agradat molt saber que eu anat de vacanses i soposi que us han anat molt be.

Buenu que eu de tira en davant, una abrasada molt gran per tots.

Marc, cuida als teus pares des don siguis. Mai t'oblidare. T'estimi!



irina

Anónimo dijo...

Hola Marina i cia.

Com esteu? Esperi que ho millor possible.
Quina sort e Sandra bañarte amb es dofins!!!!
Sabias que es dofins es comunican amb els sorolls que emeten i amb aquets balls i salts que fan¿?
Es dofins amagen moltes coses,son un animal de lo mes interesant.
Es dofi fa entre 47 i 53 milions d'anys (diguesim a la era terciaria) era un animal terrestre i no tenia res a veure amb are, saps com es deian? Es deian MESONYCHIDAE! en el pas del temps aquet animal a anat cambian i agafan una forma mes allargada i mes propia per ser un animal acuatic!! Son mol chulos i la seva historia tambe.Si te interesa aquet tema,Sandra, hi han un munt de llibres, yo en vaix veure un (no mel vai llegir,pero es veia que estaba molt be) Que es deia BALLENAS Y DELFINES del autor Bronwyn Sweeney.
--------------------------------
Marina em va encantar parlar amb tu!!
Espero poder compartir algun dia algunas paraulas amb tu!!
Saludam a l'Esteva!!!

Un peto!

Hugo Garcia Perez.

Anónimo dijo...

Bones estimats amics!!!!!!
Feia molts dies que no hos deia res, peró si que hi pensi i hos veig cada día en es blog.

No estareu mai sols, sempre d'una manera o una altre sempre hi estarem al vostre costat, mai deixarem que hos enfonseu i hos donarem forçes d'allà on sigui.

En Juan Pedro em va comentar que havieu estat a Canaries i que havieu estat allà, es un noi molt maco.

Ara ja m'atraveixo a parlar més amb vosaltres, avançs no sabia que dir, peró lo millor és la naturalitat,res canviarà el present.

Peró segueixi dient que em fa molta ràbia que hagui hagut de marxar un noi tant maco per que tots ens unim més que mai.

Un peto ben fort per tots vosaltres amics.

I un de ben fort per tú petit rei del cel.

Fani.