
PER MI, PER TU I PER TOT EL QUÈ TINDREM.........
3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
4 comentarios:
ESTEVA, entro i surtu dels blogs d un i dels altres intentant consolarme em les vostres pauraules tan plenas de dolor i a les hores d AMOR, intentant pasar aquesta com TU dius porca miseria .Sabs ESTEVA ETS un bon pare i un bon marit i hara per mi un bon amic,et dessitju que aquets dies trovis una mica de pau en el teu cor, igual que per la teva estimada MARINA I SANDRA, allà on neu portareu als nostres fills dins vostre, igual q uels porto JO per sempre.una abraçada .
Estimat Esteve,
Espero que aquests dies de descans serveixin per estar junts amb la teva estimada familia, i entre tots pugueu trobar una mica de pau... més que ho espero, ho desitjo de tot cor.
Sí Esteve, porca misèria que a poc a poc em de mirar de convertir-ho amb esperança, l'esperança d'apendre a viure amb ells al nostre costat... de forma diferent, molt diferent a la que voldríem... però sempre al nostre costat.
Un petó ple d'amor.
Brígida
Hola a tots!!!
Si us plau feu-me desperar per poder compendre com una família que s'estima tant i té dona tant d'amor pot arribar a viure un infern així.
Ningu mereix viure un infern així perdoneu-me i deixeu-me ser egoista i pensar que sa meu família s'ho mereixi menys que ningu. Llegiu una vegada i una altre ses escrits; des primer a l'últim...quan d'amor, quanta tendresa i dins d'aquests el mateix temps quanta ràbia amagada entre ses paraules.
Tete ets una persona molt especial per mi.
Nina recorda mirar ara i sempre l'horitzó.
Us estimo molt a tots quatre. Una abraçada
Laura
Hola Família,
Massa fort per ser una casualitat, no? cada vegada hi crec menys en les casualitats. Per mi, són paraules d'acomiadament, amb un missatge molt clar.
Avui he rebut les vostres paraules al blog del David, que us agraeixo molt.
Desitjo de tot cor que pugueu trobar una mica de pau i serenitat aquests dies que marxeu de vacances
amb molt d'afecte
Natxo
PS Ens veurem a Ca n'Eva
Publicar un comentario