ES DIES PASSEN SENSE TU

Amor meu,

Avui he anat a veure't, necessitava fer-ho, tot i que saps que prefereixi parlar-te aquí, a sa casa, perquè quan surti d allà m' angoixi, torna a mi la ràbia, la impotència.

Però avui volia fer-te un petó (ho necessiti tant!). Agafar-te ben fort i omplir-te de petons.

També t'he portat un "Peter Pan" de quan eres petit. Tu ets es nostro "Peter Pan".

Igual que ell, sempre seràs un nen, MAI CREIXERÀS. Injustícia de la vida!

- La ràbia em faria dir la veritat de tot el què pensi jo d'aquesta vida-

Bé doncs, com t'anava explicant, m'he enfilat (costa molt perquè estàs molt alt); igual que si volgués agafar ses estrelles i no pogués.

Però ho he aconseguit!! T'he deixat en "Peter Pan ", un "Lego"(com es que m'acompanya sempre a mi ) i llavors t'he fet petons i mès petons; m'hagués quedat allà amb tu.

He vist que es contes que ens expliquen de petits no són veritat, igual que tantes coses.....perquè es prínceps i princeses amb un petó es desperten. Tu, amor meu..has continuat dormit...

Ah! amor meu oblidava dir-te com n' ets d'estimat i recorda't. Estàs envoltat de flors constantment. A mi em costa venir però tinc qui no t'ha deixat ni un sol dia...

Dissabte va ser sa jornada de portes obertes per conèixer es nou cole i l' institut....

Tenia ganes d'anar-hi tot i que imaginava com de malament ens sentiríem el pare i jo.

La Sandra va fer-nos de guia, anàvem molts des de " casa". Quan vam arribar allà, on hi ha el pas que separa el cole de l' institut, ella ens va dir: "Què hem d'anar a fer allà?" A mi em va semblar que em trobava en una frontera, en un límit on has de decidir anar endavant o gira. El pare va continuar, vaig seguir ses seus passes amb el cor encongit.

Vàrem trobar sa teu tutora, la Laura. I l´Artur, com sempre molt afectuosos amb nosatros...

Poc a poc ens vam endinsar pes passadissos i vaig veure l'aula on hauries d'anar tu, aquella que tant esperaves estrenar i estaves content perquè era es darrer curs, a Cadaqués.

Se'm fa difícil expessar amb un moment tot el què vaig sentir...els ulls se'm van entelar...

Avui t'he posat es punt de llibre que ens regalaven.

Vaig preguntar per en Toni però no hi era. Necessitava dir-li quan trobi a faltar ses seus classes. T'agradaven tant.... Esperava fer es café amb tu dinant i m' explicaves primer si havíeu tingut alguna anècdota. Després acabaves explicant tantes coses del dia... Amor, ho trobi tant a faltar això!

També fa mal anar a comprar. Es carro sempre es queda parat davant el què tant t'agradava.

Hi ha coses que de moment no hem pogut comprar...

Tot, tota sa nostra vida ha canviat, "PETIT PRINCEP".

Sa meu moto no la he pogut agafar més. I sé que, quan més trigui, serà pitjor però és que només t'hi veig a tu a dalt. Recordes AMOR MEU, ara farà un any vam anar a fer ses fotos i preparar-ho tot perquè just el 3 de novembre poguéssim tirar endavant es papers i t'arribés el carnet.

Vam deixar-te sa meu moto ,i et vam dir que, a final de curs, si tot anava bé, tindries sa moto. Però PER QUE ET VAS PORTAR TANT BÈ? I ens vas fer canviar d'opinió.

La vida continua Amor meu, menys a casa. Dins es nostros cors, s'ha parat.

El que fem no es pot dir viure. Només intentem sobreviure, amb aquest dolor que ens paralitza.

S' acosten dates molt dolentes AMOR. De moment vull que el 8 de novembre desapareixi del calendari i ses agendes....

el 3 .....aquest no sé com el viurem...

I després el 13. El pare diu que desitja el mateix que jo....

Bè, la mare per avui et deixarà d´escriure. No de parlar-te, saps que no pari...

I com sempre et dic: T ESTIMI, T' ESTIMARÉ, T´ENYORI, ET NECESSITI...I MAI HO ACONSEGUIRÉ... MIL PETONS.

LA MARE.