lunes, 13 de octubre de 2008

TARDES DE FÚTBOL



Estimat "Petit Princep", AMOR MEU,
Se'ns han acabat ses tardes de fútbol, es dies d' entrenament, o alguns matins que jugàveu.
Saps que a mi el fútbol no m´agrada, però clar, anar i veure't jugar a tu i es teus companys era una altra cosa.
A banda del partit, amb ses mares aprofitàvem i ens explicàvem ses nostres coses. A vegades una es perdia sa jugada d' es seu fill o un gol. Llavors ens l'havíem d' explicar; per poder respondre que sí quan després del partit veníeu il.lusionats a comentar-ho.
Sé que algun cop havia rondinat. A Cadaqués et venia a veure sempre pero, quan jugàveu a fora, a alguns partits no venia.... donaria el que fos per poder veure't ara.
Aquest any m´agradava veure't jugar. Per mi, donaves tot el que podies al camp.
Tenies dos ídols: el tete Jordi i en Carlos. Deies que de gran series com ells...
Però qui està patint més és el pare. Ara ja no va a entrenar a "es seus nens", com us anomenava. Voldria fer-ho, inclós ha provat d' anar a veure'ls jugar... però encara el cor i es cap el dominen i ha de marxar. Mira el camp, la gespa i busca qui ja no hi és...
A mi em seria impossible anar-hi.
També et troba a faltar molt a sa casa, ara que tenieu a més la tele nova per veure es partits.
Es primer partit del Barça a sa casa sol, sense tu ,va ser molt dur. Ho va ser per mi, imagina't com estava el pare...
Ja ni el fútbol és igual..
He posat una de ses últimes fotos que et vaig fer jugant. De lluny, tot "cofat" de veure es seu fill , hi ha el pare.
AMOR ,AQUELL DIA VAS JUGAR ES TEU ÚLTIM PARTIT. Aquesta vegada no tenies es teus companys, ni un àrbitre que pogués decidir el que és just del que no ho és. Et vas trobar SOL en el camp, sol amb un "rival" que ho domina tot, que ho decideix tot, LA VIDA.
PERÒ NO VAS PERDRE Perquè has deixat uns pares plens d' orgull i un munt de gent que t' estima. Perquè vas fer servir sempre es teu somriure com a millor jugada. Perquè sempre estaràs amb nosatros.
T´ESTIMEM.
SOMRIU AMOR , AIXÍ ENS DONARÀS FORÇES PER CONTINUAR.
UN PETÓ BEN TENDRE.
LA MARE, EL PARE I LA SANDRA.

1 comentario:

Anónimo dijo...

ESTIMADA MARINA, avui em costa escriure,cuan escrius avans de contestar rumio molt i recordo cuantes coses em perdut en aquet camí, tens raò en que s ens han acabat tantes i tantes cosses, per vosaltres i per nosaltres el temps es va aturar aquell malait día, per mí era un dia magic, com tots els que tenia a la DUNIA, per sort eran molts, o recordo com si fos avui, i em aixo ting que viure, sabs que tens una amiga i que si em nessessites soc aqui,aquesta setmana si puc digali a la SANDRA que iré a compra la canço que em va envia. UN PETO PER TOTS CUATRE