martes, 11 de noviembre de 2008

UN "ÀNGEL" I DOS AMORS







PER ELLS HA VALGUT LA PENA VIURE!

Per ells sí, i per tots els qui estan darrera d' ells....ha valgut la pena!

I.....haig de continuar...ahir vaig caure pujant la muntanya, cansada de tant pujar i caure...vaig pensar que la soluciò, l' opció més fàcil és la de rendir-se..

I no penseu que soc covarda. Quan s' ha arribat a aquesta situació hi ha moments que ningú pot ser valent per ell mateix....però, per sort, hi ha mans amigues que estiren el braç, que t' empenyen amunt, que t' animen a continuar.....

A TOTS GRÀCIES....

4 comentarios:

anonimo dijo...

Molts anims,i molta força, fes-ho per els teus i per en Marc que et vol veure be.
Petons.
Roses

Anónimo dijo...

HOLA CARINYO, caure, axecarte, montaña amunt, muntanya aball, se quan costa aquet camí que em de trapixa, però tú saps del cert que tens moltes persones que quan caus et donan la ma per que pogus anar endevant, la familia, i molts d amics, i sobre tot aquet ANGEL i quets DOS AMORS. No vui q et rendexis per aquets DOS AMORS as de tirar endevant, ells et neçessiten i tú a ells feusse costat, i aquet AMOR tan inmens que teniu os ajudaran en aquet camí. UN PETO BEN GROS.

Anónimo dijo...

Sabes que en cada momento tienes amigos que aunque no podemos evitar que te caigas siempre estaremos a tu costado para que no te dañes por que en realidad eso es de verdad un amigo.
Un besito inmenso desde lo mas profundo de mi corazon.
Los quiero muchisssssssimo.

Anónimo dijo...

hola Marc ara fara un any et vaig trobar al super no et coneixia tu em vas dir hola pepa et vaig trobar tan gra tan guapo i tu em vas somriure aquet es el record que tinc teu el teu somriure Carinyo alla on ets cuida de la teva famila igual que el meu pare cuida de la meva ,no me atraveixo de parlar amb la teva mare pero sè que igual que el meu pare esteu al nostre costat cuidals i somriu no deixis de somriure un petò fill