lunes, 8 de junio de 2009

TENS UN AMIC...

Marc carinyo, com diu sa cançó....
TENS UN AMIC.....
Bé , en tens molts encara....
Peró , avui necessiti explicar te ..lo especial que és "ELL"
Ens regala aquell somriure que ara necessitem....
Ens dona sempre una empenta quan ja no podem..
Divendres a la tarda , vam trobar lo amb la sandra, havia llegit l última entrada d es blog , i va saber que sa teu estimada bufanda , ara tan important per nosatrus, ja no estava on la mama , te l havia portat...
I al veuren s ens va dir :
"Sabeu on vaig ?
Vaig a portar sa MEU BUFANDA..allá! "
Jo em vaig quedar sense paraules ..tenia ganes de plorar, només vaig dir li..no cal , de veritat ja no cal ,
peró m entens veritat?
segur que ho ha fet un nen ..que segur no és d aquí ..i no ha pensat,
que aquella bufanda , portava molts partits...tenia una olor , que ara m en posessin varies davant reconeixeria..
Peró ell , va insistir...A mi em dona igual , que l agafin! que l agafin , si volen!

Minuts després..una moto amb un casco que la sandra i jo reconeixem de lluny...doncs sabem que ens regalarà.. un somriure , una "picada d ullet"......arriba a sa "maleida farola" i TORNES A TENIR ..UNA BUFANDA BLAU GRANA.!

L hi deixaré uns dies , peró igual que volia fer amb sa teua ..després la treuré...i tan tu com jo , sabem que aquesta bufanda, ha de tornar amb ell , ha de veure moltes jugades , molts gols...

On ella vagi ...sé que allá estarás tu, amb ell , en silenci , peró comentant ses jugades...i potser..acabarás fent li , una pregunta que em va explicar com anécdota ..de ses moltes coses que podria anar explicant..l hi feies....

HUGO QUIN TEMPS FARÁ DEMÁ...I ELL RESPONDRÁ...NO HO SÉ ...DEMÁ T HO DIRÉ..

Un petó ben fort Hugo..saps que amb tu veig en Marc..

Carinyo quin buit tenim! quin viure sense trobar massa sentit a rés..

sentir,,EL TEMPS ..TEMPS..peró el cor sagnant d una mare..els ulls que no deixen de plorar..saben que "AQUEST TEMPS",fará que t enyori molt més..i que continui preguntant me dia a dia..

PER QUÉ ?

GRÁCIES PER HAVER SIGUT COM ERES....MARC..donaria sa meu vida a canvi de sa teua..faria el que fos perque es teu cor tornés a bategar...donaria TOT, TOT ..per uns instants amb tu...

PETONS ENTRE LLÁGRIMES DE DOLOR.

LA MAMA.

..

6 comentarios:

Brígida dijo...

Marina, reina,
t'envio mil petonets de colors, plens de tendresa i una abraçada coberta de tot el meu amor.

Desitjo que els dies es tornin clars, i a l'horitzó puguis entreveure la gama de colors que ens espera...

Petonets per l'Esteve i la Sandra.

Brígida

Elena dijo...

Marina, quería saber exáctamente qué decía el texto de "la bufanda del Barça", y no me traducía bien.
Qué bonico detalle, el amigo de Marc.
Un beso.

Anónimo dijo...

Hugo ets molt especial; sempre has estat el costat des meus...ets una gran persona.

Marc pensi tan amb tu. Sempre intenti mirar a l'horitzó buscant alguna senyal que em porti més a prop teu...peró mai hi ha sort.

Et trobi tant a faltar...em sembla que aquesta última setmana més que mai.

Un petó molt tendre per a tots tres i es més especial per tu Petit Princep.

Tia Laura!!!

Anónimo dijo...

Moltes gracies Marina i lo que sempre et dire....mes faltaria.

Jo cada dia esper-ho veuros, per veure un somriure vostre, que per a mi es ho millor que pot pasar, el somriure de una persona no es pot pagar ni amb tot es diner que hi ha en aquet mon.
Tambe sempre et dire...El que la sigue la consigue, i et dic aixo perque os veig molt i molt millor....i se...torno a repetir....I SE que cada dia que pasi el dolor sera diferent, sera un dolor mes "tranquil" on els records predominarant i anar a parlar amb els amics d'ell i coneguts, sera un hobby...per poder descobrir un altre part molt maca den marc.

lo de la bufanda....MES FALTARIA, si la roban que la robin...ells mateixos es sentiran malament.
i com be diu tu segur que es algun nen extranjer, de fora, que inocenment l'agafat, li donc mesimportancia a la perdua de la bufanda que al robatori en si, pero la bufanda tambe formara part del vostre record, i es que el records es com un baul de los recuerdos gegant, i de les coses mes importants de la vida, la gent grant que no te memoria...es fa petita, per posar un exemple l'alzheimer una enfermetat que sesta fent famosa ultimamet, es una enfermetat neurodegenerativa que destrossa el texit cerebral...en una manera vulgar de diro seria perdre els records....

mestic anan de tema...dons res mes que hos estimem molt.TOTS!

un petonasssssssssssssssss!

marina dijo...

un petó dolç , tendre i mimós com TU HUGO.
Esperi poder un dia sentar me amb tots es seus companys, i que m expliqueu tot lo bo que ens ha deixat, i també els defectes , tots tenim dues parts..
ojalá un dia un 3 de novembre ..
dia que vau néixer tots 2...pugui agafar i ajuntar me amb vosatrus...
menjant un "crepe" de formatge ,
i beguent una "fanta"...
AIXÓ SI , QUE SERÁ COM SI ELL ESTIGUÉS AMB NOSATRUS..
peró ara només pensar ho ..em desfaig...

UN PETÓ

Mercè dijo...

Estimada Marina.
Quin gest tant bonic ,que ha tingut aquest amic, d'el teu fill MARC.
Us davie reconfortar molt,gestos com aquest son molt importans, per poder seguir vivin.
Ami m'ha arribat molt.
Una abraçada per tots quatre i una per aquest amic Hugo.
Mercè.